L’ONG Mans Mercedàries viatja divendres a Kenya per seguir aixecant un centre infantil

1018

Els voluntaris de l’ONG Mans Mercedàries, Montse Torras i Ton Toset, marxen aquest divendres a Kenya, acompanyats d’altres cooperants, per seguir desenvolupant el projecte de construcció del centre educatiu Our Lady of Mercy Kindergarten, que acollirà infants del barri Ongata Rongai (Nairobi) quan no van a l’escola i donarà servei de llar d’infants.

Maletes a punt?Kenya. Mans Mercedàries

(T) La nostra encara l’hem d’acabar de fer, però totes les altres les tenim a punt. (M) Marxem set persones en dues tongades. El primer bloc de gent que marxa som cinc persones. El Ton i i jo, la Montse Alemany i la Maria Esteban, exalumnes del Col·legi La Mercè i membres de la junta de l’ONG, i la Marta Garcia, padrina de l’ONG. El president del Club de Futbol Martorell, Josep Ramon Vigueras, i el seu fill Víctor, vindran en una segona tongada. Josep Ramon Vigueras és traumatòleg i podrà fer molt de servei a la comunitat perquè allà hi ha molta gent gran que viu sola i està molt malament de salut.

Quina serà la vostra tasca?

(T) Anem a acabar el centre infantil que vam iniciar l’any passat al barri d’Ongata Rongai. La primera fase acull el centre infantil, per a nens de 2 a 5 anys. Al matí farem tasques de pintat i a la tarda activitats amb la canalla del barri. Esperem acabar aquesta fase primera fase aquest any i que, quan comenci el curs al gener, funcioni.

El centre infantil tindrà tres plantes però, com està quedant la primera fase?

(T) La primera planta té una forma de U i a l’interior hi ha uns porxos amb un pati central. Tenim tres aules, un menjador, una cuina, els banys i les oficines de direcció. (M) Està tot pintat amb murals gegants de colors amb la història de Nemo, del Rey León, el Sant Sopar, els nens de l’escola o la història de l’Arca de Noé.

Com va néixer el projecte?

(M) A l’Àfrica, els nens i nenes estan escolaritzats a partir dels 6 any. La gent del barri va demanar a les missioneres d’acollir els infants més petits per preservar-los dels segrestos i la inseguretat. Per això va néixer aquest projecte que esperem quedi tancat aquest any.

Com viviu la nit abans del viatge?Montse torras i ton toset

(T) Sempre fa aquella il·lusió, però també patim nervis perquè anem amb molt d’equipatge, cal facturar-ho tot i esperar que tot arribi. (M) Portem tot el material que ha donat la gent del Col·legi La Mercè (roba, sabates, peluixos), però també empreses i botigues que ens han ajudat amb molt de material.

Hi portareu un tros de la solidaritat de Martorell.

(M) Sempre diem que la gent de Martorell és molt solidària. Al llarg de l’any fem moltes activitats: la botiga solidària, teatre, concerts, les guardioles dels botiguers, la subvenció de l’Ajuntament de Martorell i de Sant Feliu, i les aportacions del nostres padrins. (T) L’empresa Sigma de Sant Cugat ens ha donat quatre ordinadors i l’empresa Staedtler ha aportat material escolar.

També sereu presents a Angola, aquest estiu?

(M) No és ben bé un projecte de l’ONG, però l’Ignasi Aballí, padrí de l’entitat, farà el seu projecte de final de carrera (Imatge i so) a l’orfenat de Kudielela. El projecte es diu Kutala i consisteix en veure com els nens fotografien la quotidianitat de les seves vides.