Aquest divendres 12 de juliol, arriba a Martorell la cantant portuguesa Luísa Sobral per oferir un concert dins del Pont a les Arts Sonores (PAS). Sobral portarà a l’escenari del pont del Diable (22.30h) una proposta intimista, madura i personal, on les melodies i les paraules són el més important.
El títol de la darrera creació és Rosa. És el cinquè disc de l’artista, que es va llançar a la fama internacional com a compositora de la cançó Amar pelos dois, interpretada pel seu germà Salvador Sobral al Festival d’Eurovisió de 2017 en representació de Portugal, i que va guanyar el certamen.
Luísa Sobral desgrana, en la següent entrevista concedida a Ràdio Martorell, algunes de les característiques del seu darrer treball. També fa un repàs al moment pel qual passa la música al seu país i explica l’estreta relació de la seva família amb Barcelona i Catalunya.
Luísa, vens a presentar-nos el teu cinquè disc, Rosa. Com està funcionant en el directe?
Molt bé! M’agrada molt tocar aquest disc perquè és molt diferent dels anteriors. Els instruments que utilitzem són molt diferents. Jo estava acostumada a tocar amb bateria, contrabaix, guitarra, piano… i ara som dues guitarres amb dues veus i després tres instruments de vent. És molt diferent, perquè el públic pot escoltar cada paraula i m’agrada molt cantar amb aquest silenci.
Com defineixes musicalment aquest treball?
Té un estil de cantautor. És molt senzill, molt nu però molt autèntic.
El disc està produït pel català Raul Refree, un dels més prestigiosos productors del moment. Com ha estat treballar amb ell?
Ha sigut increïble. És la primera vegada que tinc ganes de repetir productor! Crec que encara tenim moltes coses per treballar junts. Pensem la música de la mateixa manera i la veiem igual.
Quina és la teva connexió amb Barcelona?
Barcelona és el 50% de la meva família. La meva mare ha viscut a Barcelona i el meu germà també. Per això tinc una relació especial amb la ciutat. Vaig tocar a Barcelona fa poc més d’un mes i ara tornem a Catalunya per tocar a Martorell. M’agraden els idiomes, ja parlo bé el castellà i potser ara ja puc cantar en català i intentar-ho per primera vegada. M’encanta Catalunya.
T’han comentat com és l’escenari del PAS?
Sí i m’encanta tocar en espais així de petits, on pots mirar la cara de les persones com et miren als ulls, fins i tot els del fons, perquè és més fàcil arribar-hi.
Et vas donar a conèixer internacionalment amb el teu germà, Salvador Sobral, guanyador del Festival de l’Eurovisió de 2017. Com recordes aquest moment?
A Portugal se celebra el Festival da Cançao, el guanyador del qual va a Eurovisió. Aquell any van convidar a compositors, cantants i músics coneguts de Portugal a escriure cançons pel festival, em van trucar a mi i els vaig dir que sí.
Què et va motivar a participar-hi?
Formo part d’un conjunt de músics que quan escoltàvem les cançons portugueses que anaven a Eurovisió pensàvem que no reflectien la realitat del que s’està fent ara a Portugal en el plànol musical. Em van convidar i vaig decidir escriure una cançó, perquè crec que no puc criticar alguna cosa i no intentar canviar-la.
I així va néixer Amar pelos dois?
Vaig escriure la cançó i vaig cridar el meu germà Salvador. Ell no era molt conegut aleshores, però tenia una veu increïble i jo volia que la gent l’escoltés. El vaig convidar perquè cantés la cançó Amar pelos dois al Festival da Cançao. Els nostres familiars i amics ens van dir que la cançó era molt bonica, però que no guanyaria perquè no era una cançó de festival.
Però resulta que va guanyar…
Ell va guanyar i això ens va permetre que anéssim a Eurovisió. Allà vam creure que no guanyaríem perquè a la gent no li agrada aquest tipus de cançons. Però ja sabeu què va passar: va guanyar. Se’ns va fer estrany però molt especial, sobretot per fer-ho amb ell, junts.
D’això en fa poc més de dos anys. Com ha estat, el després d’Eurovisió?
Després tot va tornar una mica a com era abans. Però hi va haver una cosa molt especial, perquè quan parlàvem amb músics ens donaven les gràcies perquè ens deien que era molt bo portar música de veritat a Eurovisió i que la gent no se n’oblidés. Allò va ser increïble per a nosaltres i molt bonic, sentir que els nostres amics i gent que fa música com nosaltres n’estava orgullosa.
Quin és l’estat actual de la música, a Portugal?
Està molt bé de salut. Ara la música al meu país ha adquirit una cosa que aquí sí que teniu i que allà no teníem: que la gent està enamorada del seu idioma, del portuguès. Abans, la gent escrivia molt en anglès i pensaven que el portuguès no era bonic, que no quedava bé en cançons.
I això ha canviat?
Ara estem en un període molt diferent, on la gent més jove està component més en portuguès. I on fa moltes coses, no només fado, sinó molta música independent i electrònica, utilitzant el portuguès. I això és molt especial. Som un país molt petit. Tots ens coneixem i som amics, i fem coses junts. I això és molt especial per la música, per a què creixi. Estan passant moltes coses i estem fent un bé per la música portuguesa.
I per últim, ens pots dir alguna cosa de com serà la posada en escena de Rosa al PAS aquest divendres?
Serà un show molt intimista. Cantaré en portuguès, però si hi ha gent que no ho entén, la intentaré portar a través d’un viatge amb mi. Serà un concert també per als que no entenguin l’idioma. I potser tindran alguna sorpresa.
