L’Escola Municipal de Música de Martorell viurà, aquest proper mes de setembre, un relleu pel que fa a la seva direcció. Després de vuit anys en el càrrec, Manuel Forniés deixa la presidència, que recaurà des d’aquest moment en Carmen Valero. Aquest és un dels moviments que es produiran en l’equip directiu, que passarà a completar Eloi López com a nou cap d’estudis -en substitució de Valero- i Julià Borràs, que serà secretari acadèmic.
Forniés, junt amb Francisco José Valín, deixa l’equip directiu per centrar-se exclusivament en les tasques de professor de sensibilització guitarres i conjunt, entre d’altres. Després de vuit anys al capdavant de l’equipament cultural, el director sortint passa balanç en la següent entrevista.
Manuel, portava vuit anys com a director de l’Escola. Com es produeix aquest relleu en el càrrec?
Crec que és natural i bo per a l’escola, i també per a la meva salut, deixar la direcció, és sa per als centres educatius. La gent que entra nova ho fa amb més ganes, nova perspectiva, i es poden fer projectes nous.
No és una retirada però sí un canvi a temps?
Sí, jo he estat molt a gust dirigint l’Escola però es fomenten noves dinàmiques amb noves persones i també és bo que un director passi a ser professor perquè treballes amb una visió molt més global de l’escola. Saps on pots ajudar perquè funcioni millor i estàs més implicat en el que saps que necessita el centre.
Com comença la seva vinculació amb l’Escola Municipal de Música?
Jo vaig entrar a l’Escola fa 11 anys, perquè al Guillem Pérez, que va ser director durant 10 anys, li van oferir en aquells moments ser catedràtic al Liceu de Barcelona. Ell va marxar, en principi amb una excedència, que és quan jo vaig entrar, però ja no va tornar. Això era el setembre de 2018. El curs següent qui era cap d’estudis, Llorenç Castelló, va marxar i la Danielle, qui era la directora, em va oferir el lloc de cap d’estudis. I al cap de dos anys, quan la Danielle va deixar la direcció, vaig entrar-hi. Jo. Porto 11 anys a l’escola, 10 a l’equip directiu i 8 dels quals com a director.
En aquell moment, com entoma el fet de ser cap d’estudis a passar a ser director?
Jo ja treballava en una escola de música, a Sant Feliu, i sempre m’havia interessat per saber com funcionava. Portava molts anys treballant, però vaig fer cursos per saber com es feia. Quan la Danielle em proposa ser cap d’estudis, ella ja tenia al cap que jo fos el director quan ella marxés i per això va ser un canvi molt gradual. El problema que vaig tenir va ser que va coincidir amb la crisi. Es van retallar les subvencions, tot semblava que s’enfonsava: escoles que van desaparèixer, altres que van tenir retallades molt grans… Nosaltres vam tenir molta sort. Vam haver d’adequar molt la nostra proposta, però l’Ajuntament i la ciutat de Martorell van donar molt de suport al projecte. Els usuaris s’hi van quedar, assumint la pujada de preus, i l’Ajuntament va donar suport a l’escola, sobretot econòmicament.
Parlem del setembre de 2011…
Sí, en plena crisi econòmica semblava que les institucions es feien càrrec de tot. Abans, una tercera part de l’Escola de Música la finançava la Generalitat, però va deixar de ser així.
Com estava aleshores, l’Escola?
Teníem un professor més -19-, que es va jubilar, i la seva plaça no va caler cobrir-la. Pel que fa a alumnes, estàvem més baixos, al voltant de 250 (actualment, n’hi ha uns 270). Els últims anys hem pujat fins als 280, i si hi sumen els nadons, l’1% de la població de Martorell passa per Can Nicolau. De 28.000 habitants, comptem amb l’1% a l’Escola de Música, fins i tot la superem. És una xifra molt important, comptant que la mitjana d’escolarització a nivell estatal és del 0’4% i a nivell europeu, del 0’7%. És molt difícil assolir aquest percentatge en una escola de música, hem d’estar molt contents pel suport de Martorell.
Pel que fa a funcionament, coneixements i el que s’ofereix, com ha estat l’evolució en 8 anys?
Quan vaig arribar, l’oferta començava als 4 anys. El següent pas va ser oferir música per als nadons i vam fer un pas endavant fins als 3 anys. Actualment tenim des dels 9 mesos i s’hi poden quedar a partir dels 3 anys. Per dalt, fins als 99 anys, des dels zero. Vam afegir l’oferta de fer l’ensenyament bàsic i després, que els alumnes escollissin la via conservatori. Si no es vol aprofundir tant, ni fer tanta càrrega lectiva, hi ha una càrrega lectiva igual a la d’ensenyament bàsic, però que no està dirigida a conservatori o universitat, sense haver de preparar exàmens per entrar a un conservatori. I això ens ha ajudat a que els alumnes vulguin quedar-se amb nosaltres, va ser un canvi molt important. És una via intermèdia, entre l’amateur i la professional.
El pitjor moment?
El pitjor va ser fa 8 anys, quan semblava que tot s’enfonsava. Vaig haver de fer números sobre com sanejàvem l’Escola. Em vaig posar en el pitjor escenari, pensava que no podríem mantenir-la.
I el millor?
Però el millor va venir després, quan em van dir que no caldria despatxar ningú ni retallar contractes i que tiraríem endavant amb el suport de l’Ajuntament i el Patronat. Aquell moment va ser fantàstic, perquè ho havia passat molt malament, no sabia com redreçar-ho després d’haver-hi entrat feia poc. Semblava difícil de mantenir-ho, però ho vam fer, estic molt agraït a l’ajuntament.
I entremig, què recorda?
Molts moments de concerts, tot pensant “què xula és la meva feina!”, molta gent hi ha estat treballant, en el que passava a l’escenari i al carrer. El que vam fer va ser molt divertit: trobades de bateries, jam sessions. Tu estàs enfeinat organitzant, però quan veus que és molt divertit i molt interessant te n’adones de com havien treballat els meus companys i els alumnes.
Al marge de les classes, què més s’ha fet? Com s’ha projectat l’Escola a l’exterior?
Hem mantingut les classes, els exàmens, les audicions, per seguir la tradició dels 50 anys de vida de l’Escola. Però com a novetats hem sortit al carrer, molt més del que sortíem abans, i ha sigut molt interessant, hem arribat a molta gent; la marxing band també ha nascut aquests anys, ens ho hem passat molt bé. Tenim una Big Band que ens ha permès tocar al carrer o a l’auditori. I hem participat, amb ensenyament, del projecte “Engranatge”, oferint a les escoles de Martorell audicions des de 2n fins a 5è. Fem audicions de bateria, de corda fregada, de vent, de guitarra moderna. També col·laborem amb el Centre d’Educació Especial El Pontarró.
En què consisteix, aquesta activitat?
Un professor va un cop a la setmana durant tres hores i fa classes de música, audicions.. això no ens fa visibles, però fem una tasca molt important amb un centre en el que la música ajuda molt. Sempre que podem intentem sortir al carrer, a banda de fer classes hem volgut que Martorell gaudeixi de l’Escola de Música. Al capdavall, tots som usuaris.
Com és un dia d’un director d’una escola de música?
Depèn del dia! Hi ha dies que comences molt aviat i allargues i no pots deixar de banda el que vagi passant. El que menys m’ha agradat de ser director és que, mentre feia classes, tenia al cap altres temes, de gestions i incidències. Això no és divertit, és una mica angoixant. Però hi ha dies molt més divertits, com quan una audició surt bé i veus que la feina surt endavant. Cada dia és diferent.
Li ha quedat alguna cosa pendent de fer?
Segur que sí, sempre creus que podries haver fet més per sortir al carrer, ser visible. Però estic tranquil, perquè l’equip que va darrere meu ho farà encara millor. És important que la gent de Martorell sàpiga que hi ha una escola de música. Els cursos de guitarra, piano i vent a l’Escola José Echegaray ens ha donat accés a usuaris que potser no sabien que existíem, perquè no baixaven a La Vila. Tinc pendent haver sigut més visible i haver arribat a més escoles.
Parlin’s de la Carmen Valero, qui serà la seva substituta.
Ella és treballadora incansable, sempre va 6 mesos per davant del que ha de fer, i això em donava tranquil·litat com a director. Ha programat el curs vinent i la seva virtut és que sap tractar molt bé la gent. És molt respectada, és una enorme pianista i mestra, porta més de 25 anys, i això l’ha dut a fer un gran equip directiu, amb Eloi López i Julià Borràs, i ho faran molt bé. Hem treballat 8 anys junts i el pas ha sigut molt natural.
I a partir de setembre, què?
El fet d’haver passat 8 anys com a director i 10 a l’equip directiu em farà ser un professor molt implicat. Des del càrrec de professor, sé com puc ajudar l’Escola, i com puc fer malament alguna cosa, conec molt bé el que pot passar. Vull ajudar els meus companys i amics, intentar fer la feina ben feta i treure’ls feina a ells. Seré professor de sensibilitats, guitarra, conjunts, aprofundiment i combo i també seré al Pontarró.
