La Fura dels Baus ha aterrat a la Nau Ca n’Oliveras de Martorell per treballar en un nou procés de creació que ha de desembocar en C.A.T.H.A.M.O.S., el workshow que es presentarà al públic martollerenc el proper 20 de desembre i que ha de servir per forjar l’espectacle que s’estrenarà a l’auditori Felsenreitschule de Salzburg. Aquesta presentació final a la ciutat austríaca serà el 24 de gener del 2019, en el marc de la Mozart Week que organitza el Mozarteum. Carlus Padrissa assumeix el repte de reinterpretar Thamos de Mozart, mesclant-ho amb La Flauta Màgica i una algorítmica banda sonora composada per Urbez Capablo.
Padrissa ha detallat que “la gent que vingui veurà l’espectacle, escoltarà i fins i tot podrà tocar una peça esfèrica, total. Va ser pensada per Mozart, nosaltres li hem donat forma d’òpera i l’hem situada a l’actualitat: tracta de com alliberar-se de les noves formes d’esclavitud d’aquest segle”.
Carlus Padrissa, director artístic La Fura dels Baus
L’origen de l’espectacle és “una obra de Mozart que mai s’ha fet en format òpera. El compositor va crear 45 minuts de música per a una peça de teatre molt més llarga, una obra èpica. Portem a l’actualitat la història d’una lluita de poders, protagonitzada pel rei d’Egipte”, ha dit el director artístic de la Fura.
Sobre el to de l’obra, Padrissa ha apuntat que “té l’essència del Mozart dels 17 anys, quan el got encara es veu més que ple. És una música molt positiva, amb un final molt optimista”. El repte és, ha afegit, “enriquir el patrimoni musical del compositor amb una peça que funcioni a escena, en un format que no s’ha representat mai”. La Nau de Ca N’Oliveras és un espai d’uns 5.000 metres quadrats que es posa al servei de l’espectacle. Així ho ha detallat Padrissa: “És perfecte, molt gran, amb sostres molt alts i molt bona acústica”. La nau té una capacitat per a unes 800 persones, que podran veure l’obra i decidir després quin preu paguen per ella, ja que s’aplicarà la fórmula de la taquilla inversa.
L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, ha subratllat la participació d’artistes locals a la producció que es podrà veure el 20 de desembre al municipi i ha reivindicat un dels punts del conveni signat amb la companyia: “La Fura ha adquirit el compromís de crear la pròxima representació de la llegenda del Pont del Diable, que cada any, el mes d’abril, fem a Martorell. Diverses disciplines han presentat grans propostes, i aquest 2019 el repte és de la Fura”.
Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell
El regidor de Cultura, Sergi Corral, ha subratllat “el privilegi d’acollir una companyia d’aquest nivell, que porta al municipi la cultura amb majúscules”. “Ens enorgulleix que l’espectacle sigui realitzat amb la participació d’artistes locals, com la Coral Ars Nova i la soprano Alba Fernández”. “Estem molt contents que la producció de la llegenda del Pont del Diable vagi a càrrec, enguany, d’un dels grans grups artístics d’Europa”.
Sergi Corral, regidor de Cultura
La música de l’espectacle que es podrà veure a Martorell la posarà l’Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona. El seu mànager, César Mateos, s’ha mostrat molt satisfet per aquesta col·laboració: “Portàvem 3 anys darrera d’aquesta obra, i és una sort fer-la amb la Fura, amb un guió boníssim”. Una trentena de músics participaran al muntatge, la música del qual Mateos ha definit com “agosarada i impactant”.
Així mateix, Xavier Pagès, director de la coral martollerenca Ars Nova, i Alba Fernández, soprano guanyadora del Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, s’han referit a la seva participació al muntatge: “És una experiència vital per a la coral, poc acostumada al format de l’òpera”, ha afirmat Pagès. De la seva banda, Fernández ha agraït l’oportunitat de treballar amb la Fura i ha volgut subratllar la tria per part de la companyia d’una obra poc coneguda com és Thamos, que d’aquesta manera arribarà al gran públic.
Les claus de ‘C.A.T.H.A.M.O.S.’
Un dels principals atractius d’aquesta òpera rau en les seves transicions interpretades per instruments robòtics entre les peces úniques: improvisacions que depenen de factors externs i circumstancials, com l’estat físic dels músics, les reaccions fisiològiques del públic assistent o el tràfic del de dades d’Internet. Aquesta eclèctica i acurada barreja ja és tota una declaració d’intencions del projecte. I és que que vol mantenir l’esperit de la música incidental de Mozart, preservant el drama èpic repercutit en les flamants mutacions culturals de l’ésser humà del segle XXI i superant les noves formes d’esclavitud gràcies a la configuració artística del ‘Cos sense òrgans’ d’Artaud i del ‘Cos Revolucionari’ resultant de l’acció de configurar.
És trencant tot paradigma corporal i artístic que l’existència individual de l’artista es vincula amb absoluta experimentació del col·lectiu. Mozart era home de la Il·lustració i va estimar el teatre en tota les seves formes. El 1784 va ingressar a la francmaçoneria, on va trobar un ideal filosòfic: no era un esotèric, sinó un intel·lectual.
Malgrat no se sap molt de les circumstàncies en les que va gestar l’obra Thamos, la peça té alguns tocs de l’obra teatral de Tobias Phillip Freiherr Von Gebler. No és de les obres més conegudes però és un dels èxits més extraordinaris. La temàtica gira al voltant de l’esperit de l’època: Egipte estava molt de moda! És la darrera obra d’una dotzena d’obres teatrals de Gebler. Transcorre a la ciutat del Sol, Heliopolis, l’any 3.000 a.C. i explica la història del rei egipci Menes i el seu fill Thamos: una obra política, farcida d’amor, misticisme i mort.
