Martorell rep la Flama del Canigó, símbol de germanor dels territoris de parla catalana

430

La Flama del Canigó s’ha passejat aquest dimarts pels carrers de La Vila com a preàmbul de la revetlla de Sant Joan. L’alcalde Xavier Fonollosa i els regidors Núria Canal, Lluís Esteve, Miriam Riera i Sergi Corral l’han rebut davant l’Ajuntament. L’acte el promou l’associació de veïns Pont del Diable amb el suport d’Òmnium Cultural.

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Des de fa dotze anys, la Flama del Canigó arriba a Martorell, “els primers anys des de Sant Feliu de Llobregat i els darrers des d’Esparreguera”, ha explicat el president de l’associació de veïns Pont del Diable, Àngel Anton, qui ha afegit que “la Flama arriba procedent del Canigó amb els companys d’Esparreguera, per a nosaltres aquest acte té un sentiment identitari”. Als inicis la foguera l’enceníen d’una flama que recollíen d’un ciri de la Capella de Sant Joan.

Manifest Flama del Canigó

Sigueu molt benvinguda Flama del Canigó, que com cada any sou esperada amb il·lusió per moltes persones, ja siguin grans, joves, xiquets, al·lots, mainada, tots desitjosos de compartir la vesprada i la nit, que s’il·luminarà amb l’encesa del Foc de Sant Joan Aquesta nit màgica i tota la diada de demà dia 24 de juny, Festa Nacional dels Països Catalans, ens agermana a tots, siguem del nord o del sud, de terra endins i de mar enllà, fruit de l’herència de l’antic solstici d’estiu que d’origen mil·lenari i que amb el pas dels segles, la seva celebració ha esdevingut tradició i costum, la més antiga del nostre País i fins i tot dels racons d’Europa on s’estimen i respecten la democràcia i la llibertat, tant pròpia com la dels altres.

Enguany s’escau el 50è aniversari del “salt” passant la ignominiosa frontera, portant la Flama per damunt d’aquest límit imposat per l’absolutisme imperant ahir, i avui encara, que trenca i divideix Catalunya per una serralada, com és la pirinenca, que vertebra a banda i banda uns pobles que formen part d’un mateix País i Nació. Els nostres Focs de Sant Joan i la Flama que els encén, baixada del cim del Canigó, ja formen part del nostre costumari popular així com de la nostra història col•lectiva, que tantes lliçons ens ha deixat des del seu inici fins a l’actual albada de la sobirania plena.

Recordem tan sols que en períodes on els desitjos del poble foren reprimits a sang i foc pel “real derecho de conquista”, l’expressió popular donava als Focs de Sant Joan un sentit de resistència que queda palès en aquest senzill clam de fa tres segles Caramelles van darrera les de mil set-cents i tants fadrinets que les dictaven ja mai més les cantaran!

Mal Ponent ve de Castella si de França lo Mestral los usategs de la terra ja s’esfullen riu avall! No canteu pas més corrandes ni feu Focs per Sant Joan feu cremar-ne cera groga com se sol pels funerals! Tot poble té arrels fondes, i la llavor de bona sembra mai fineix, per això Catalunya sempre ha reprès un nou impuls de renaixença, i que avui ha tornat amb força buscant un millor camí, amb voluntat i esperança, sota la llum de la Flama del Canigó. Som-hi tots! I fins sempre amunt!