Més de 1.500 persones a la 2a Trobada de la Gent Gran mostren el pes del col·lectiu a la societat

1537
2a Trobada de la Gent Gran
2a Trobada de la Gent Gran

La 2a Trobada de la Gent Gran de Martorell ha superat la gran rebuda de la cita anterior i ha omplert Ca n’Oliveres amb 1.500 persones. Organitzada per la Regidoria de la Gent Gran de l’Ajuntament, ha constat d’un dinar de germanor, havaneres, ball, parlaments i reconeixements. L’alcalde Fonollosa ha avançat que l’experiència es repetirà un cop l’any com a mínim per homenatjar un col·lectiu que, junt amb els infants i persones amb discapacitat, és prioritari pel govern local.

La jornada ha arrencat al migdia amb un photocall. Els assistents han ocupat les taules disposades a la Nau 1 de Ca n’Oliveres i han degustat una fideuà amb botifarra per dinar. L’àpat l’han ajudat a servir uns 35 voluntaris de la Creu Roja, de les residències Sant Joan de Déu i Anoia i particulars. També hi ha hagut havaneres amb els Mariners d’Egara de l’Associació de la Gent Gran de Terrassa. Els regidors han obsequiat tothom amb un recordatori i s’ha reconegut a voluntaris que serveixen les persones grans, abans del ball a càrrec del grup Corxet.

Fonollosa: “La Trobada va tan bé en farem una cada any, com a mínim”

“L’any passat la Trobada va anar molt bé i molta gent va demanar de repetir-la. Vam assentar una tradició i cada any en farem, com a mínim, una”, ha avançat Fonollosa, qui ha afegit que “ho fem perquè som un grup de gent de govern que sempre hem tingut com a màxima ajudar i cuidar els col·lectius i persones que més ho necessiten: els infants, les persones amb alguna discapacitat i la gent gran, perquè atresoreu valors i històries”.

Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell

La regidora de Gent Gran, Cristina Dalmau, ha dit que “fa molt goig veure aquest espai tan ple. L’any passat vam ser 1.200, i avui ens hem superat i som 1.500 per homenatjar les persones grans de Martorell, a qui ens agrada escoltar per la seva experiència. Una societat que no escolta els seus grans no té sentit, i vosaltres feu que aquesta sigui millor”.

Cristina Dalmau, regidora de Gent Gran de l'Ajuntament de Martorell

Persones, entitats i comerços reconeguts

Han rebut un reconeixement persones, entitats i comerços que, des de diversos àmbits, fan suport a la gent gran. Ha estat el cas de Pere Miró Fisa, Lluís Mas Gascons, Esteban Miguélez Cabrero i Josep Maria Fabró i Gibert en l’àmbit social; els establiments Òptica Sant Jordi, La Mercè Vila, La Teteria Mura i la Farmàcia Laia Rovira com a participants del programa de Bon Veïnatge; Tomás García Viedma i Mari Carmen Ruiz als grups de ball dels Esplais; María Aurora Torres i Loreto García López als grups de lectoescriptura, i Víctor Pujol Farizo i Maria Walias Pico com a presidents dels Esplais de la Gent Gran de La Vila i Buenos Aires, respectivament.

2a Trobada de la Gent Gran
2a Trobada de la Gent Gran

Miró, voluntari de Càritas, ha explicat que “som 8 persones i altres col·laboradors amb vocació d’ajudar qualsevol persona o família, en base exclusivament a la situació en la que troba, i en xarxa amb els tècnics professionals dels Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament, que determinen qui ho necessita més”.

Pere Miró Fisa

L’Esteban Miguélez també és voluntari de Càritas i col·labora amb Mossèn Josep Maria Fabró a la presó Brians 2 per “fer coses per a la gent que està a la presó”. A més, ajuda a una escola a la parròquia de Crist Salvador en la que s’ensenya castellà a persones que acaben d’arribar, un projecte que atén “quasi un centenar de persones, però necessitem més voluntaris”.

Esteban Miguélez Cabrero

En Lluís Mas és voluntari i ajuda “la gent que dorm al carrer a trobar-los un casal, amb l’ajuda de l’Ajuntament”. Alhora, fa 6 anys que recull taps a cases i papereres per recaptar diners per a persones sense mitjans econòmics. Tot plegat, confessa, “em reporta satisfacció. Sempre hi ha persones que estan pitjor que jo i que necessiten una ajuda”.

Lluís Mas Gascons

La farmacèutica Laia Rovira branda per tornar a “humanitzar el comerç. Darrere del mostrador veiem quin tipus de públic tenim i qui necessita un cop de mà. Podem detectar aquestes persones i posar-les en contacte amb qui correspon”, i ha afegit que el reconeixement “és per a tota aquesta gent que hi ha aquí. Són la base cultural, moral i també econòmica de la societat”.

Laia Rovira Berger

Els Esplais són un punt de suport molt important per al lleure del col·lectiu. Per exemple, els grups de ball, que fan “que la gent treballi la ment i el cos i gaudeixi”, diu el Tomás García, qui col·labora els dilluns i dimecres amb grups de ball a l’Esplai de Buenos Aires des de fa dos anys. La Mari Carmen Ruiz hi participa “des d’aquest juny, i m’han proposat de continuar més enllà del setembre fent balls de saló. Tinc 7 parelles, que entrenen i ballen els dimarts i dijous. Ells estan molt contents, perquè al marge que aprenguin o no a ballar, fan exercici físic i mental”, recalca.

Tomás García i Mari Carmen Ruiz