Mossèn Francesc Tirado serà a partir d’ara el nou rector de les dues parròquies de Martorell, rellevant en el càrrec a Manuel Roig a Santa Maria i a Rafael Maroto a Crist Salvador. Els dos darrers dissabtes 29 d’octubre i 5 de novembre s’ha fet efectiu aquest relleu amb la celebració d’una missa a ambdues parròquies, presidida pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortès. Tirado és d’El Papiol, té 63 anys i coneix bé la nostra localitat, ja que durant 23 anys va ser-ne professor a l’Institut Pompeu Fabra. Ara l’entrevistem per saber quina percepció té del municipi i les idees bàsiques que vol aportar a les dues parròquies martorellenques.
-Mossèn, tot just acaba d’arribar a Martorell, un poble que coneix bé. Per quin motiu?
-El conec perquè hi he passat força anys. Quan era jove i estava estudiant a la Facultat de Teologia es va requerir a Martorell un professor d’institut i m’ho van proposar. Primer vaig veure molt complicat compaginar-ho amb els estudis, que m’ocupaven gran part del dia. Però hi vaig acabar anant. Va ser a l’Institut Pompeu Fabra en horari de tarda-nit.
-Què recorda d’aquella experiència?
-Vaig ser professor des del curs 1979-80. Per mi va ser una novetat, perquè mai havia fet classes i tan sols tenia 20 anys, i també una etapa molt maca. Vaig arrencar amb un col·lectiu de mestres molt bo, persones molt vàlides i molt bons professionals amb els que ens vam trobar molt bé i vam fer amistat. Hi vaig ser fins el curs 2002-03. En total, 23 anys fent classes, coneixent molts alumnes i molts professors i vivint de manera paral·lela l’església de manera vocacional. Això fins que el Bisbe em va proposar fer el procés d’ordenació sacerdotal.
-Quines tasques religioses ha dut a terme des d’aleshores?
-Vaig compaginar l’exercici ministerial i la docència, perquè en finalitzar a l’Institut Pompeu Fabra vaig continuar com a professor a Barcelona. Però un dia em vaig plantejar que havia de dedicar-me plenament a la pastoral tenint en compte la necessitat que hi ha, atendre a les persones, estar amb les parròquies i dedicar i donar tot el meu temps a la vida de l’església, que per a mi ha estat fonamental. He estat mossèn de les dues parròquies de Sant Feliu de Llobregat i darrerament he compaginat tasques a les parròquies de Sant Mateu de Vallirana i de Sant Esteve de Cervelló. Per tant, ja tinc experiència de ser a més d’una parròquia alhora.
-Com se li planteja de tornar Martorell?
-Un dia em va trucar el Bisbe Agustí Cortès per proposar-me d’anar a Martorell a fer-me càrrec de les dues parròquies. Jo ho vaig veure molt bé, em feia patxoca, perquè és un poble que conec, en el que tinc bons amics. He vingut amb aquesta il·lusió i ganes de ser útil i de fer el bé pel poble i pels feligresos.
-Quina primera percepció té del que s’ha fet fins ara a les parròquies de Martorell?
-Les dues funcionen molt coordinades, i a més, pel que m’han anat informant, hi ha un gran grup de col·laboradors, de persones que presten la seva ajuda. Això és molt important i molt valuós, i s’ha de tenir en compte sempre. De moment, no he tingut gaire temps per conèixer les parròquies a fons ni les seves persones i parlar amb elles. Però els mossens ens comuniquem, perquè som continuadors. Cap mossèn arriba a una parròquia i comença de zero.
-En principi, doncs, la seva idea és continuista?
-Som continuadors d’una feina feta prèviament i que sovint ha estat molt ben feta. Martorell és un indret amb una pastoral en marxa, uns equips de catequesi, una pastoral de la Salut o el grup de Vida Creixent que funcionen, i amb un equip laic ben preparat per dur l’economia de la parròquia. La idea és mantenir el que hi ha i potenciar-ho, perquè ja funciona, i agrair tot allò que s’ha fet.
-Hi ha algun fet que l’hagi sorprès?
-De moment m’he emportat una sorpresa molt agradable, i és la quantitat de col·laboradors i de feligresos que s’estimen les parròquies i que en presten servei. He vist l’atenció que destinen els nostres germans de Càritas a parlar, atendre i ajudar les persones necessitades en dies de portes obertes plens de gom a gom al despatx i a través del Banc dels Aliments, una gran tasca assistencial i pastoral.
-Com ha de relacionar-se l’església amb la població?
-Per una banda ha de fer present Jesucrist al món com a prioritat i estar al costat de la gent en els sentiments i en les vivències, en les necessitats, en els bons i en els mals moments. Per exemple, amb els grups de visitadors de malalts que van a l’hospital o a cases particulars, amb l’atenció a cristians que per edat no poden assistir a les activitats, amb les atencions als infants, les misses familiars, la catequesi i els sagraments –baptismes, noces i exèquies- que marquen una relació molt important amb les persones, sobretot quan passen un moment de dolor. I tot això ho tenim a les dues parròquies amb una realitat molt viva.
-Algun altre aspecte?
-Les portes de les parròquia són obertes per a altres àmbits que de vegades no semblen propis de l’església, com ara fer cursos de català i de castellà i d’inserció a la societat, perquè les persones participin i se sentin bé entre nosaltres. Ho hem de dir i fer-ho en veu alta: el servei que presta l’església a la nostra societat i a la nostra cultura i història és molt important, i sortosament aquí a Martorell hi ha un grup de persones molt implicades.
-Parla de cultura i d’història. De quina manera vol que hi interactuïn les parròquies locals?
-Encara no conec prou bé totes les entitats culturals de Martorell ni quina relació han tingut fins ara les parròquies amb aquestes. Des de la meva perspectiva personal, sóc una persona que m’agrada la implicació cultural al lloc al qual resideixo. Crec que la parròquia ha d’implicar-se en aquesta dimensió. No hem de tancar portes, sinó obrir l’església al món de les tradicions i de la cultura, als barris, a les celebracions, a les festes i a les entitats i oferir tot allò que siguem capaços.
