La martorellenca Mònica Dueñas, coneguda en el món artístic com a Mho, està immersa aquests dies en la creació d’un mural gegant a la plaça 25 de Setembre, al seu barri de Rosanes. Es tracta d’una de les accions d’art al carrer incloses al programa intARTvenció. Aquest és el primer cop que Dueñas pinta un mur d’aquestes dimensions, però ho està vivint amb molta il·lusió i com a repte personal.
Dueñas realitza la major part dels treballs a l’oli, tècnica en la que reconeix sentir-se més còmoda i que li permet una major varietat cromàtica. En la seva expressió artística apareix majoritàriament la figura humana, sobretot la femenina, i a través d’ella hi plasma diferents estats d’ànim. És la seva manera de reivindicar que se sent orgullosa de ser dona i que aquestes fan moltes coses si s’ho proposen.
Com marxa el teu treball?
Bé, tot i la pluja. Haig de parar, de tant en tant, perquè treballo amb pintura, no amb esprais, i la pluja és un perill.
L’espai l’has triat tu mateixa o te l’han proposat?
Me’l van proposar. És la paret més gran que he pintat mai. No acostumo a pintar espais tan grans i aquest fa 5,30 metres d’alçada per 12 de llarg. Però em sento molt còmoda i molt contenta perquè, a més, l’estic fent al meu barri.
Per tant, cada dia veuràs la teva obra i els teus veïns la podran gaudir?
Al principi això em preocupava una mica perquè cada dia mirava la paret i em semblava cada cop més gran. A més, quan acabi l’obra veure els possibles errors, que sempre veiem els artistes en finalitzar una creació. De tota manera, estic il·lusionada de compartir amb els meus veïns el meu art.
Què pintaràs?
És un mural que escenifica la dona com a essència pura de vida, forta, valenta i campiona. L’obra té una figura central que és una dona que mira amunt i fa un alè de vida. Als seus peus hi ha unes plantes que simbolitzen la costella d’Adam, però ell no hi és, perquè no el necessita.
Quin tipus de pintura fas servir?
Jo sóc d’escola clàssica, una artista de taller. Quan van sortir els esprais per a mi eren una cosa molt rara, molt cara i molt llunyana. Faig servir pintura acrílica per exteriors a l’aigua. Ara estic fondejant i pintant els colors plans, i després ja li aniré donant forma. És una tècnica laboriosa, com totes les altres, però d’escola antiga.
Com a membre d’Artistes Plàstics ets impulsora, juntament amb la Regidoria de Cultura i l’associació Amics de l’Art, d’aquesta proposta. Com es va gestar?
Vam començar la proposta penjant lones amb quadres al carrer per explicar a la gent que l’art és bo i que el volem compartir. El primer any va ser un moviment molt tímid, però l’any passat hi vam apostar amb el mural del reconegut Okuda San Miguel i la participació de molts altres artistes locals i d’arreu. Sempre donarem suport a propostes d’aquest tipus, ja que l’art ha d’estar al carrer. Aquestes creacions poden ajudar a que el dia a dia de la gent sigui més acolorit i que, quan hi passin per davant, puguin fer alguna reflexió.
