Mossos d’Esquadra promou xerrades i atenció ciutadana per a un ús segur d’Internet

334
Albert López, Caporal de l'Àrea Bàsica Policial dels Mossos d'Esquadra de Martorell
Albert López, Caporal de l'Àrea Bàsica Policial dels Mossos d'Esquadra de Martorell

Aquest dimarts, 11 de febrer, és el Dia de la Internet Segura o Safer Internet Day (SID). Es tracta d’una data que se celebra, per convenció, el segon dia de la segona setmana del segon mes de l’any, i que promou a nivell mundial un ús segur i positiu de les tecnologies digitals. El SID vol conscienciar la població en l’ús d’una Internet més segura i en la pràctica responsable i respectuosa a les xarxes i plataformes. Enguany, la cita té com a lema ‘Una Internet millor comença amb tu: junts aprenem ciberseguretat’.

L’Àrea Bàsica Policial de Martorell és un dels organismes que treballa a casa nostra per a la conscienciació al voltant d’una Internet segura i el bon ús a les xarxes. D’una banda, entre el col·lectiu adolescent i jove, a través de xerrades a escoles i instituts per explicar els principals perills a la privacitat dels usuaris. De l’altra, facilitant un espai al seu web i el correu electrònic internetsegura@gencat.cat per a que les víctimes denunciïn possibles situacions delictives. El caporal de l’ABP de Martorell, Albert López, fa cinc cèntims de les accions que fan i dona alguns consells.

Caporal, quan parlem de seguretat a Internet, a què ens referim?

A tots els perills als quals estem sotmesos amb l’ús de les noves tecnologies, ja que els darrers anys hi ha un augment frenètic de canvis, tant beneficiosos com perillosos, als que ens hem d’anar adaptant.

Quina tasca duen a terme des de l’Àrea Bàsica Policial, a Martorell?

Anem a les escoles a fer treball preventiu. Expliquem als alumnes que tots els fets delictius relacionats amb les noves tecnologies que arriben a comissaria s’han d’investigar, i l’elevada dificultat de cercar l’autor o de fer desaparèixer la problemàtica. També treballem amb les persones que s’inicien amb les noves tecnologies, fent prevenció i intentant que no arribin a situacions de perill.

Quins dubtes es plantegen, a les xerrades?

El primer que et diuen els alumnes és que ells fan un bon ús de les xarxes socials i creuen estar plenament conscienciats de tots els perills i del que és una contrasenya segura. Quasi tots tenen molt clar que no han de parlar amb persones desconegudes, i això és fruit d’un treball que de mica en mica ha anat calant. Però encara els queda molt lluny conscienciar-se de moltes problemàtiques, com ara la recepció o enviament de fotografies personals, la privacitat, el respecte i el bon tracte que requereix la xarxa.

Quines són les principals tipologies de delictes a Internet?

La més habitual que es denuncia és l’estafa de productes de compra o venda per internet o de productes de segona mà, o per exemple el phishing o accés a les nostres contes bancàries de forma fraudulenta o mitjançant troians al nostre ordinador. Aquestes són les situacions que més es denuncien, perquè gràcies a l’existència d’assegurances o dels protocols del propi banc hi ha possibilitat de recuperar aquests diners.

N’hi ha d’altres, de problemàtiques?

Sí, però no es denuncien tant. I són problemàtiques que provoquen una gran alarma social en l’entorn escolar i l’adolescència, com ara el ciberassetjament o bullying i tot el que genera l’enviament de fotos i de comentaris, o fins i tot els grups de suplantació d’identitats a blocs, fotoblocs o Instagram.

Que els usuaris tinguin molts seguidors a aquestes xarxes fa més difícil de controlar el problema?

Jo de vegades pregunto als escolars quants contactes tenen a Instagram. Hi ha una lluita d’egos aviam qui té més contactes. Hi ha nens de fins a 12 anys que tenen entre 400 i 500 contactes, que s’incrementen a 600 o 700 quan tenen entre 13 i 14 anys. Tots aquests contactes estan sense privatitzar, sense cap filtre. A més, per narcisisme o per necessitat de tenir una bona reputació digital i ser populars, publiquen constantment continguts personals que els posen en una situació molt vulnerable. Quan fem les xerrades als centres, els fem reflexionar sobre aquests contactes.

Un altre problema seria la perdurabilitat dels continguts a les xarxes?

Sí. I amb el temps això pot ser utilitzat per una empresa que els vulgui contactar per treball, o bé per trobar una amistat o parella. De fet, el primer que fem la policia és consultar les xarxes socials quan hem d’investigar algú, i li asseguro que rebem molta informació. I de la mateixa manera, ho pot aconseguir qualsevol empresa.

Què s’hi pot fer, doncs?

Cal conscienciació i, a les xarxes i Internet, donar la mateixa imatge que mostrem quan sortim de casa: deixar-ho tot tancat, ser prudents i no donar certa informació a desconeguts. El problema és que, a la xarxa social, aquest anonimat duu a destapar-ho tot.

Alguna altra reflexió al voltant de l’ús d’Internet?

També hem de parlar dels beneficis que porten les xarxes. A les nostres xerrades expliquem que les xarxes, a nivell pedagògic, són necessàries i una eina indispensable tant per a comunicar-se com per a estudiar. Cal que tinguin un bon acompanyament dels mestres i de les famílies.

És bo informar sempre la policia quan detectem una possible activitat il·lícita a Internet, encara que no n’estem segurs? Per exemple, davant missatges d’organitzacions i institucions que ens reclamen les nostres dades?

Sí. Som conscients de la gran majoria d’estafes i enviaments massius que afecten la població. Tothom en té exemples, a quasi tothom ens ha passat. La informació a la policia mai sobra. Per això tenim obert un correu electrònic directe per informar de qualsevol incidència: internetsegura@gencat.cat, i també el web de Mossos.

Algun consell final?

Que la gent que ja és una mica gran es posi les piles i que no perdi el tren de les noves tecnologies, que ens atrevim amb les noves plataformes i tecnologies i que sabem dels seus continguts, però que alhora ens informem de la privacitat i de les mesures de seguretat. Que preservem la privacitat de les nostres dades personals i de la nostra intimitat, i que ens hi fiquem, però amb molta prudència, sabent pas a pas què hem de fer.

Llegir bé les instruccions?

A vegades configurar, per exemple, un telèfon mòbil requereix temps. Tenim moltes ganes de descarregar i d’utilitzar un joc, però sovint ens saltem la privacitat ràpidament i cliquem a ‘acceptar’ perquè no volem llegir. I és aquí on ens convertim en vulnerables. És com si utilitzem un vehicle sense haver après a conduir previament.

Dia de la Internet segura

Consells de seguretat a Internet

El web internetsegura.cat falicita un decàleg de consells per a millorar la seguretat a dispositius com ordinadors -fixes o portàtils- i tauletes: protegir el dispositiu amb un PIN i bloquejar-ne l’accés amb una contrasenya, pin o patró gràfic; assegurar-se que les contrassenyes no siguin fàcils d’endevinar; protegir de virus i altres programes maliciosos; disposar d’una aplicació “antirobatori” que permeti esborrar les dades i localitzar el dispositiu un cop sostret; desar la factura de compra del dispositiu i anotar el número de sèrie (necessari per identificar-lo si es recupera després d’un robatori) i tenir especial cura de l’ordinador i els dispositius en llocs públics com bars, cafeteries, parcs, etc.

A l’hora d’escollir contrasenya, es recomana que no inclogui dades personals o professionals, que sigui el més llarga possible, sense sentit, no basada en espais i sense repeticions i no deixar l’espai en blanc. Convé afegir-hi números, majúscules i minúscules i alguns caràcters especials (*, +, €, %, @…), renovar-la amb periodicitat, que sigui diferent a cada servei o web, no utilitzar la mateixa paraula o combinació per al nom d’usuari i la contrasenya, no facilitar-la a ningú i evitar d’escriure-la enlloc. Cal evitar deixar-la en una nota enganxada a l’ordinador o emmagatzemar-la a l’ordinador o en un dispositiu.

Per a disposar d’un wifi segur, eviteu connectar-vos a xarxes desconegudes o obertes, no intercanvieu informació privada en xarxes no fiables; preferentment, utilitzeu el servei de dades que teniu; canvieu periòdicament la contrasenya del wifi; tancar la sessió us connecteu des d’una xarxa pública i mantenir actualitzats tots els dispositius. Cal tenir present que, quan us connecteu a Internet, algú pot accedir i tenir control a les pàgines que navegueu i les operacions que hi realitzeu.

Finalment, pel que fa als virus, es recomana iniciar o reiniciar els ordinadors perquè siguin efectives les actualitzacions preventives, no obrir un correu si no en reconeixem l’origen, apagar l’ordinador si detectem que es comporta anòmalament i no connectar a la xarxa l’ordinador de feina que haguem tingut a casa durant el cap de setmana. També contactar amb el servei d’atenció a l’usuari per demanar suport per revisar-lo i connectar-lo.