L’escriptora Núria Barnes (Núria Navarro) ha presentat aquest dijous a la Biblioteca Martorell Con alma de gata, un llibre de relats curts sobre la vida, però vista com els gats, sense fer soroll, barrejant-se entre la gent i en silenci per conèixer les seves històries. L’autora és llicenciada en Geografia i Història i especialitzada en Antropologia Social. La seva producció literària va iniciar-se el 2012 amb el relat curt La vida desde el tejado, i va continuar amb Pieles visitadas (2016), primera publicació relacionada amb la poesia. L’autora va presentar l’any 2017 a Martorell Mujeres tras el espejo, un poemari que reivindica les formes de sentir de les dones.

Com va sorgir la idea de fer aquest llibre de relats curts?

Sempre estic escrivint i tenia molt relats curts fets des del 2012. A més, volia que La vida desde el tejado tingués una segona part, i segurament també en tindrà una tercera. La gata sóc jo perquè considero que els gats són uns animals captivadors, amb una forma de veure la vida molt especial. Quan vaig compilar tots els relats, vaig estar buscant editorial i vaig trobar el Grupo Tierra Trivuim, on encaixo com una peça de puzle. És una editorial madrilenya que publica en tots els idiomes. Cada diumenge hi col·laboro al seu bloc escrivint un article sobre una dona històrica en català. És una editorial de tall feminista i em sento molt feliç treballant amb ells.

Ets una fascinada de les persones, t’agrada molt la història i els viatges. En aquests relats hi ha aquest teló de fons?

Sí, l’ésser humà hi surt sempre, amb la seva part bona i dolenta. Hi ha relats històrics que ubico a l’Argentina, al Japó, a Itàlia, a París o a poblacions més properes. Escric a partir d’històries que he viscut, fragments que he llegit, anècdotes que m’han explicat i ho trasllado a altres èpoques. Al llibre trobareu amor, odi, erotisme, venjança, fins i tot m’hi he atrevit amb algun assassinat. Tot el que podries trobar en una novel·la però en relats curts, que és més difícil, ja que has de condensar la presentació, el nus i el desenllaç en poc espai.

Són relats curts que pots deixar a la tauleta de nit i llegir cada dia un de diferent. No tenen res a veure l’un amb l’altre i són molt enriquidors.

Són relats que deixen al descobert la part fosca de l’ésser humà, però també la part positiva i la capacitat que tenim de canviar, si volem. Els qui s’han llegit el llibre em diuen que sóc una mica dolenta amb els homes, però cada vegada estic creant més personatges masculins bons o que s’hi han tornat. També m’han dit que tenen un toc molt “almodovarià”, i és que vaig per la vida com una Carmen Maura a la que li passa una mica de tot.

On escrius aquestes històries?

Diuen que hi ha escriptors brúixola i escriptors planell. Jo sóc completament brúixola. Puc escriure en qualsevol moment perquè la història em neix a qualsevol hora del dia, fins i tot quan dormo. Quan començo un relat o un poema, mai no sé com acabarà. Crec que no pots aprendre a escriure poesia, sinó que el poeta neix. El poema és un vòmit del cos, quelcom que has de treure perquè surt de l’estómac. Abans escrivia més poesia romàntica o eròtica, però ara escric molts poemes socials. El meu proper projecte és fer una novel·la.

On et sents més còmoda, escrivint poemes o relats curts?

Jo sempre dic que vaig néixer poeta. De fet, els meus relats curts sempre tenen un tall poètic. Així ho diuen alguns bloggers i la meva editorial. No ho puc evitar, ho porto a les venes.