L’escriptora Núria Pradas presenta a Martorell ‘Tota una vida per recordar’, Premi Ramon Llull 2020

1177
Presentació 'Tota una vida per recordar' de Núria Pradas

Presentació del llibre Tota una vida per recordar de Núria Pradas, editat per Columna, aquest dimarts a la Biblioteca Martorell. La novel·la explica la història d’una noia plena de talent, la Sophie Simmons, que busca deixar empremta en un món d’homes. Amb només 16 anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios.

Núria Pradas és filòloga, viu a Sant Esteve Sesrovires, ha estat professora de secundària i ha publicat uns 50 llibres per al públic infantil i juvenil. El 2012 guanya el Premi Carlemany i això l’obre la porta al públic adult amb Sota el mateix cel (2012). També escriu La noia de la Biblioteca (2014) i Els somnis a mida (2015), traduïda a més d’una desena de llengües i amb més de 20.000 exemplars venuts a Alemanya. L’any 2017 va publicar La pintora del barret de palla i el 2018 va presentar a Martorell L’aroma del temps. La novel·la Tota una vida per recordar li ha valgut enguany el prestigiós Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per a obres inèdites en català, atorgat per l’editorial Planeta.

Qui és la Sophie Simmons?

És una noia jove que viu a Nova York i estudia Art. El seu somni, el que porta a la maleta quan es trasllada a Los Angeles és esdevenir animadora de dibuixos animats. Només arribar se n’adona que és difícil d’aconseguir, perquè no hi ha dones que s’hi dediquin. La Sophie és la imatge d’una dona lluitadora que obrirà camins en un espai laboral tancat a les dones

En quin context històric situa la protagonista?

En plena depressió econòmica, acabada la Segona Guerra Mundial. Un període de temps curt en què veiem com la Sophie Simmons fa via cap a aquest somni. Tenim el moment en què l’animació entra amb força al món de Hollywood, però també la gran vaga a Disney per aconseguir millores econòmiques i el reconeixement dels seus animadors.

És l’emblema de la lluita de les dones per fer-se lloc a l’àmbit laboral?

És un homenatge a totes aquestes dones anteriors a nosaltres que, conscientment o inconscient, van lluitar per treballar en allò volien i van obrir camí a les dones que vindrien després. Això ho hem de tenir molt present. Sempre em pregunten si hem avançat molt i poc. No ho sé, però sense aquest esforç primer no haguéssim avançat gens.

La seva filla petita va inspirar-la per fer la novel·la?

Me la va posar al cap perquè ella és animadora. Com que a mi m’agraden els personatges femenins forts, em va explicar que en el món de l’animació la lluita de les dones per assolir un lloc havia estat molt important. La novel·la havia de tenir tot un component tècnic per narrar de forma entenedora com s’animava als anys 30 i 40, i això ho vaig poder fer gràcies a ella. No crec que hagués triat aquest tema si ella no me l’hagués dit.

Què va suposar rebre el Premi Ramon Llull?

El vaig rebre amb molta sorpresa. Va ser estrany perquè me’l van donar el dia 9 de març i el 14 ens van confinar, per tant, la novel·la no ha fet la promoció i la vida que hauria fet en una situació normal. De tota manera, és un reconeixement molt important i he intentat gaudir-lo al màxim.

Durant el confinament va estar molt activa a les xarxes socials recomanant lectures als seus seguidors. Aquest temps li ha servit per inspirar-se per a futures novel·les?

Gens. He llegit molt i coses molt variades. Vaig pensar que, com que sé moure’m en el món de les lletres, podia donar idees per llegir a la gent que estava tancada a casa. Però ha estat un període de desconcentració i tristesa que t’impedeixen agafar l’estat normal que necessites per escriure.

Per què hem de llegir ‘Tota una vida per recordar’?

Penso que és una novel·la amb la que s’aprenen coses. Veiem el món de Disney per darrera, tot i que no és el que pretenc en primera instància, però crec que el públic ho rep amb moltes ganes. Aquesta història m’ha permès endinsar-me de la mà de la meva filla en un món que no coneixia i això emotivament també es nota a la novel·la.