Obre portes l’antiga Farmàcia Bujons, recuperada com a espai de divulgació cultural

509

L’alcalde Xavier Fonollosa, el primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, i el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Sergi Corral, han inaugurat aquest diumenge la rehabilitació de la Farmàcia Bujons, bé d’interès local. L’establiment ha estat recuperat per Museus de Martorell i el Centre d’Estudis Martorellencs (CEM), entitat que hi tindrà la seva seu i dinamitzarà l’espai.

“Inaugurem una obra complicadíssima doncs, no només ensenyem l’antiga Farmàcia Bujons, sinó que l’espai ens avoca a uns anys convulsos- finals del XIX, principis del XX- en què part de la història d’aquest país es forjà darrera d’aquestes portes”, ha dit Fonollosa, referint-se a la seu d’una de les branques de la Unió de Rabassaires de Catalunya que hi va tenir la seva seu. L’alcalde ha valorat l’esforç per dur a terme la rehabilitació de la manera més fidedigna possible, malgrat no haver pogut recuperar alguns dels espais, i la voluntat que sigui “un lloc útil per a la difusió de la història i la cultura martorellenca”.

El regidor Sergi Corral ha dit que “avui és un dia de celebració pel patrimoni local” i ha agraït l’empeny de l’anterior regidora de Patrimoni, Maria Hinojo: “sense ella avui no estaríem obrint aquest edifici; ara ens toca a nosaltres i al Centre d’Estudis Martorellencs trobar la fórmula i definir-ne els nous usos”.

El vicepresident del Centre d’Estudis Martorellencs, Alfred Mauri, ha destacat la col·laboració entre la societat civil i l’Ajuntament per fer realitat la reobertura. “Això és el que impulsa, fa funcionar i créixer sà un poble i la seva cultura”. Mauri ha avançat la intenció del CEM de recuperar l’esperit divulgatiu de la farmàcia amb Les converses a la rebotiga.

La farmàcia

L’octubre de 1842 Josep Bujons Palau obria el seu establiment de farmàcia a la casa familiar, a la plaça de la Vila, en qual va etar actiu fins l’any 1957, quan va tancar definitivament.

La farmàcia va ser regentada primer pel seu fundadors i, posteriorment, pel seu fill Josep Anton Bujons Marquès, llicenciat en farmàcia el 1879 i mort el 1924. Des d’aquella data la farmàcia va seguir en mans de la família, però ja amb un titulat extern al capdavant.

El tancament de l’establiment el 1957, just abans de l’expansió industrial farmacèutica, va permetre que tant el mobiliari, com tots els estris, producte per a l’elaboració de medicines, la rebotiga etc…quedessin aturats en el temps. No es tracta d’una farmàcia excepcional, però sí d’una farmàcia de poble de quan els medicaments eren preparats pel propi farmacèutic a la rebotiga, on encara es conserven molts dels instruments, de les matèries primeres i dels receptaris propis per a la seva funció.

A més dels objectes, productes i instruments, es conserven fulletons, propaganda farmacèutica del segle XIX i XX, els receptaris i els apunts d’un estudiant de farmàcia de finals del segle XIX. També la documentació econòmica, els registres oficials de vendes d’estupefaents, llistes de clients i de proveïdors.

El 1989 Josep Anton Bujons i Maria Vivó, darrers propietaris, van encomanar tot aquest patrimoni al Centre d’Estudis Martorellencs, amb la voluntat de crear una fundació amb el seu nom que, finalment, no va ser possible constituir. Va ser a partir d’aquell moment que es va iniciar la recuperació, que va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Martorell a través de la intervenció de l’Escola Taller, que en va fer la primera restauració.

Després del sinistre que va provocar l’ensorrament parcial de l’edifici, la farmàcia i la rebotiga han estat reconstruïdes el 2016 per l’Ajuntament de Martorell per poder acollir aquest patrimoni singular i també la seu del Centre d’Estudis Martorellencs.

La biblioteca i la casa familiar

Els oficis i aficions de la família Bujons van donar lloc a una extensa biblioteca: obres religioses del segle XVI, XVII i part del XVIII, i de difusió científica, literària, teatral o política del segle XIX i XX. La biblioteca reflecteix els interessos familiars i alhora ens permet endinsar-nos en la història de les mentalitats.

La casa dels Bujons ocupa un solar que s’estén des de la plaça de la Vila fins al carrer del Revall, format per dos casals paral·lels que es van ajuntar al segle XVIII. Una part s’aixeca aprofitant uns arcs més antics, visibles a la planta soterrània, un cop feta la restauració. Un pati central separava el casal de la plaça de la Vila de les edificacions del carrer del Revall, on només hi havia el garatge.

La família ocupava tot l’edifici, que posteriorment es va departamentar en habitatges independents. Com a planta noble va quedar la que correspon a la farmàcia i a la rebotiga. Darrera la rebotiga s’obria un celobert a tocar de la cuina. Al fons, el menjador amb una terrassa sobre el pati interior.

Les darreres reformes es van realitzar a mitjans dels anys 40. La resta de dependències es trobaven ja en molt mal estat el 1989, en un procés de degradació que va dur part de l’edifici al col·lapse el 2003 i va obligar al seu desallotjament.

Les obres de recuperació han donat lloc a la construcció de diversos habitatges, mentre a la planta baixa i soterrània, restaurades per l’Ajuntament de Martorell, s’han recuperat els espais de l’antiga farmàcia i s’ha habilitat un espai per a seu del Centre d’Estudis Martorellencs.