Pepa Fraile presenta a la Biblioteca la novel·la ‘Lucía y el reposo de las palabras’

247
Pepa Fraile
Pepa Fraile

La Biblioteca Martorell ha acollit, aquest dimecres, la presentació de la creació literària de l’escriptora Pepa Fraile. La novel·la porta per títol Lucía y el reposo de las palabras, i és la cinquena que escriu aquesta autora nascuda a Barcelona l’any 1965, afincada de fa anys a Olesa de Montserrat i molt vinculada a Martorell a nivell familiar i laboral. Ha presentat l’autora Mary Luz Guillén i les ha acompanyat a l’estrada el regidor de Serveis Urbans i Via Pública de l’Ajuntament, Lluís Esteve.

Aquest llibre, que va veure la llum el 2018, fa referència al moment vital que passa el protagonista, l’escriptor Bruno Radocolo, i les coses que li passen quan torna al poble en el que va viure els estius a la infància, amb un aiguabarreig entre el passat i el present.  Fraile parla de la novel·la en la següent entrevista concedida a Ràdio Martorell.

Presentació de 'Lucía y el reposo de las palabras'
Presentació de ‘Lucía y el reposo de las palabras’

Pepa, ens podries explicar com neix Lucía y el reposo de las palabras?

La musa que va inspirar el naixement de la novel·la em va venir un dia, cosa que em passa molt sovint en situacions quotidianes. Recordo que, tot parlant amb una persona, em va venir al cap la idea d’un personatge per a una nova novel·la, que va acabar sent secundari, però que va tirar dels altres: del Bruno i de la Lucía.

El Bruno és el protagonista de la història, un personatge que, segons s’explica a la sinopsi, no passa pas per un bon moment…

El Bruno és el protagonista masculí, i tot just la novel·la comença quan es troba en el moment més baix de la seva vida. La seva parella, de la que n’estava molt enamorat, fa un any que ha mort, i tot just fa poc que la seva mare també l’ha deixat. El Bruno fa una reconducció de la seva vida, i comença anant al poble on havia viscut estius i part de la seva infància. Hi torna per rebre l’herència que li deixa la seva mare, la Lucía Radocolo.

I l’escenari és Villahermosa del Río. Un poble real o fictici?

És un poble real, que es troba a la comarca de l’Alt Millars, a l’interior de Castelló.

Pepa Fraile
Pepa Fraile

I per què el vas triar com a escenari?

Doncs d’una manera molt curiosa. Quan vaig començar a escriure la novel·la vaig pensar que calia ubicar els personatges en un moment i un lloc determinats, i vaig fer una enquesta a les xarxes preguntant als meus seguidors on voldrien que la situés. Vaig acotar la tria a una població que fos petita i abastable, a la que jo pogués anar. I va sortir Villahermosa del Río. Hi vaig anar un cap de setmana i vaig tenir l’oportunitat de conviure amb gent del poble, de xerrar i de visitar molts paratges molt bonics, que recreo a l’obra.

Ens pots fer quatre pinzellades de l’argument?

Hi passen moltes coses, a la novel·la. El fet és que el Bruno, aquest escriptor que havia començat a tenir èxit i fama, passa per un mal moment i marxa a Villahermosa del Río per rebre l’herència de la seva mare amb l’única intenció d’arreglar els papers, fer la burocràcia pertinent i desfer-se d’aquesta propietat familiar que hereta. La qüestió és que la vida no és moltes vegades com ens l’esperem, i realment el que succeeix és que té una topada, literal, amb una persona que viu a estones en aquest poble.

I què passa, arran d’aquesta topada?

Un gir complert en les intencions del Bruno. Tant la topada amb aquesta persona com també la descoberta que fa a la casa de la seva propietat. La seva mare, la Lucía, tocava el piano, i en aquest instrument hi havia amagat uns escrits que el Bruno desconeixia per complet. Si la primera intenció del Bruno era la de vendre la casa, els diferents fets inesperats que passen canvien aquesta decisió.

D’alguna manera es pretén demostrar que, malgrat que ens planifiquem molt la vida, el futur sempre és imprevisible?

Cert. Una de les històries que s’explica és que moltes vegades les aparences ens amaguen altres veritats i històries que desconeixem totalment. Això passa molt sovint en una obra en la que hi apareixen diverses generacions, a manera de saga familiar, i on hi ha secrets, esdeveniments, històries i qüestions amagades que potser ens haguessin canviat la nostra trajectòria si les haguéssim conegut abans. Una mica aquesta seria la idea, junt amb la pensada que ni tot és tan bo com sembla, ni tot és tan dolent, basat en les aparences i en les veritats que coneixem, que sovint no són totes les veritats de la nostra vida.

Presentació de 'Lucía y el reposo de las palabras'
Presentació de ‘Lucía y el reposo de las palabras’

Las siete verdades de Elena, El secreto de Amalia, El nombre oculto de Casandra, El círculo de Alma i ara Lucía y el reposo de las palabras. Quina diferència hi ha d’aquesta última respecte les quatre creacions anteriors?

Es diferencia en la història que explica. Cadascuna és diferent i està tramada des d’un angle diferent i pensada des d’un moment de la meva vida diferent. Van passant els anys i tu vas evolucionant i canviant. La diferència no és tant de les altres com de la pròpia trajectòria com a escriptora. Cada vegada que escric és una nova descoberta per mi i també una evolució, de la mateixa manera que també ho són les meves novel·les i les dones de les meves novel·les. I això és un tret diferencial.

I què varia de la Lucía respecte a les altres protagonistes anteriors?

Potser és una qüestió que sembla que no importa, però que és molt curiosa: la Lucía és la mare del protagonista masculí i per tant, és un personatge que quan comença la novel·la tot just acaba de morir. Tot i així, és un personatge que ha pres una força fonamental al relat. No m’ha passat mai que una protagonista que porta fins i tot el títol dins de la novel·la fos morta, i això suposa una diferència.

Presentació de 'Lucía y el reposo de las palabras'
Presentació de ‘Lucía y el reposo de las palabras’

On es pot adquirir, el llibre?

Es pot comprar tant en versió paper com en digital. El principal mercat és Amazon, tot i que a Martorell qui em representa és la Llibreria Miró. Una altra manera és contactant amb mi a través de les xarxes socials, ja que sóc present a quasi totes.

Camí de la sisena novel·la?

Sí. Als escriptors ens passa que no podem estar quiets i sempre hi ha alguna cosa pendent. Fa uns mesos que he començat a treballar en la propera història, una mica en l’estil de les dues últimes, en les que treballo la saga familiar i les històries de famílies, ja que és un tema que m’agrada molt. En aquesta ocasió la ubicaré ben a prop de Martorell, a Olesa de Montserrat. Em situo en temps de Postguerra i la protagonista arriba a Olesa per viure-hi, procedent d’una altra població.

Pepa Fraile
Pepa Fraile