Presentada la guia de Sant Genís que l’uneix en patrimoni a Santa Margarida

406

El Centre d’Estudis Martorellencs ha presentat, aquest divendres al Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric La Caserna, la guia Conèixer Sant Genís de Rocafort. Aquest quadern s’ha editat en la mateixa línia que el referent a Santa Margarida i posa en context històric i geogràfic l’antic monestir. L’historiador del CEM, Alfred Mauri, s’hi ha referit com una unitat i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Adolf Bargués, ha destacat la voluntat municipal de promoure i consolidar el conjunt històric.

La nova guia recull, en 32 planes a color, una introducció al monestir fundat pels senyors de Castellvell el 1042, la seva ubicació i accessibilitat, el context geològic i la seva història, marcada pel terratrèmol que el va fer abandonar l’any 1447. Inclou fotografies, documents històrics, un itinerari per descobrir-lo i uns codis QR que enllacen amb el seu nou web temàtic www.sgr.infocem.net. La guia es pot adquirir al preu de 10 euros als Museus de Martorell, a la llibreria Estel i a través de la llibreria virtual del Centre d’Estudis Martorellencs.

Voluntat investigadora i política
El quadern segueix el mateix disseny i línia que el presentat el juliol de 2014 sobre Santa Margarida. Aquest no és un fet casual, ja que per a l’historiador i vicepresident del CEM, Alfred Mauri, “només l’autopista segmenta dos espais que sabem que formen una unitat, un sol jaciment”. Mauri destacava que “hem trobat la voluntat política i cultural de valorar elements de patrimoni històric i natural que per Martorell pensem que són molt destacables”.

Adolf Bargués ha lloat “la tasca del Centre d’Estudis Martorellencs per divulgar singularitats que sovint passen desapercebudes i infravalorades, però que donen caràcter a Martorell respecte a poblacions veïnes”. El primer tinent d’alcalde ha destacat que “les administracions hem d’estar per la conservació d’aquest patrimoni. Volem fer valdre totes les fortificacions que s’ubiquen en una línia d’uns 700 metres a la serra de l’Ataix, tot consolidant-les i arranjant camins perquè tothom qui vulgui les pugui visitar i descobrir”.