Prop del 10 % dels diagnòstics de demències frontotemporals en gent gran és erroni

1070
Hospital Sagrat Cor de Martorell. Foto: Diari de la Sanitat
Hospital Sagrat Cor de Martorell. Foto: Diari de la Sanitat

Al voltant d’un 10 % dels casos diagnosticats com a demències frontotemporals són, en realitat, manifestacions de trastorns psiquiàtrics com la mania tardana. Aquest error clínic és conseqüència, en gran part, del poc coneixement que el col·lectiu mèdic encara té envers les malalties psiquiàtriques en edat avançada pròpies d’èpoques més primerenques. A fi d’ampliar el coneixement sobre la mania tardana i altres patologies psicogeriàtriques, l’Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries organitza, avui i demà a l’Hospital Sant Rafael, el 12è Curs d’Actualització en Psicogeriatria, amb el títol de ‘Psicopatologia de la gent gran, sabem explorar-la?’.

A banda de l’escàs coneixement que hi ha entre el col·lectiu mèdic de la mania tardana, entre d’altres patologies psiquiàtriques, les manifestacions de la mania tardana són semblants a les de la demència frontotemporal, que suposa un 10 % dels casos de demència, una de les malalties cròniques més prevalents. “Aquest fet comporta, sovint, una confusió entre ambdues patologies i que, per tant, aquests pacients no rebin el tractament adequat”, explica el doctor Manel Sánchez, coordinador de l’Àrea Sociosanitària i de Psiquiatria Geriàtrica de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell.

“A diferència de la demència, la qual, tot i els avenços en les investigacions, encara no té cap tractament específic, la mania tardana sí que es pot tractar”, afirma el Dr. Sánchez. Per aquest motiu, segons l’especialista de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, és “imprescindible” fer un diagnòstic precís, a partir de la realització de proves de neuroimatge i neuropsicològiques. “Un cop detectada la mania tardana, el tractament indicat consta d’un procés farmacològic agut que, en alguns casos, requereix d’un ingrés temporal a l’hospital, i també d’un procés psicoeducatiu de la conducta, a fi de pal·liar els efectes del trastorn i rebaixar el patiment del pacient”, afegeix.

La mania tardana, així com la demència frontotemporal, es caracteritzen per un estat d’ànim anormal i persistentment elevat, i per la presència d’episodis d’irritabilitat, que duren almenys una setmana. Aquest estat d’ànim es manifesta amb una autoestima exagerada o grandiositat, una disminució de la necessitat de dormir, un excés de parla o una percepció de pensament accelerat. “Aquestes alteracions ocasionen, habitualment, una implicació excessiva del pacient en activitats plaents, que tenen un alt potencial per provocar conseqüències greus com, per exemple, enredar-se en compres irrefrenables, indiscrecions sexuals o inversions econòmiques eixelebrades”, explica el coordinador de l’Àrea Sociosanitària i de Psiquiatria Geriàtrica de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell.

Causes orgàniques en el 50 % dels casos de mania tardana

Gairebé un 50 % dels pacients que desenvolupen una mania tardana no havia patit cap trastorn psiquiàtric amb anterioritat. Nombroses condicions patològiques i procediments terapèutics, especialment els fàrmacs, són, en la meitat dels casos, els factors d’aparició de mania tardana. Manel Sánchez indica que les causes més habituals són cerebrovasculars, postoperatòries o fruit de procediments terapèutics, i apunta que els pacients ancians són especialment vulnerables a desenvolupar mania fruit d’aquests tractaments.