La terapeuta Pura Serena serà l’encarregada d’impartir aquest proper dimecres el taller ‘Transicions a la primera infància’. L’activitat està organitzada per la Regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Martorell, amb el suport de la Diputació de Barcelona, i s’inclou dins el cicle ‘Eduquem en família’.
Adreçat a mares i pares amb fills de 0 a 6 anys, es treballaran els canvis evolutius i d’etapes educatives, tenint en compte cada infant. La sessió es farà, de 17.00 a 20.00h, al Complex Educatiu Torrent de LLops. L’activitat és gratuïta i les places limitades.
Segons avança la terapeuta en aquesta entrevista, la xerrada servirà per experimentar quina és l’actitud adient dels pares i mares per tal d’acompanyar els fills a transitar els canvis de la millor manera possible. Treballaran amb model de família, les etapes evolutives dels infants i les necessitats afectives.
Què vol transmetre amb el taller?
Està adreçat a tots els pares i mares amb criatures de 0 a 6 anys que vulguin conèixer millor quines són les necessitats emocionals a cada etapa. En la primera infància, els nens i nenes passen per etapes molt concretes, que són la llavor de la personalitat. Els pares i mares han de ser capaços de cobrir, no només les seves necessitats físiques, sinó també les emocionals. És imprescindible conèixer què necessiten els fills a cada etapa.
Quines etapes poden passar en aquest període o quins estats emocionals?
Les dividim dels 0 als 8 mesos, dels 8 mesos a l’any i mig, de l’any i mig als 3, i dels 3 als 4 anys. En totes aquestes etapes hi han canvis evolutius. Cada vegada les criatures són capaces de fer i d’entendre més coses. Els pares han comprendre que els nens no fan res en contra seu, sinó que cada cop són més autònoms. Han de conèixer quina és la reacció sana i com han d’acompanyar els menuts perquè passin aquestes etapes de creixement de la millor manera possible, i posin una bona llavor perquè siguin adults lliures, responsables i conscients. Amb aquest taller, també volem que els participants es coneguin com a pares i mares, i com es relacionen amb els seus fills.
Però, cada fill és diferent. Es poden donar pautes genèriques?
És un taller vivencial, ja que està demostrat que el que no experimentem no ens queda. Avui dia hi ha molta informació, però només amb informació no vol dir que puguem fer canvis. Farem exercicis perquè cadascú participi en la mesura que ho vulgui, ja que tothom acostuma a venir amb un problema o un altre. Obrim un espai final per parlar de les dificultats del dia a dia que es troben totes les famílies.
Quan podem pensar que la conducta se surt del normal? Hi ha algun senyal d’alerta?
Els pares i mares que veuen que el comportament dels seus fills se surt del normal o que no saben com afrontar-lo recomano que visitin el metge per fer les proves adients. Pel que fa al comportament, les criatures acostumen a fer el que toca per la seva edat. És la reacció dels pares que a vegades no va en el bon sentit, perquè no els hi han explicat o no en coneixen prou. Si realment els pares son una bona guia, tenen la paciència que cal en aquestes etapes complicades, estimen i saben posar límits, en principi de problema no n’hi ha d’haver cap.
Com s’han de posar els límits? Hi ha alguna tècnica concreta que recomani?
La primera pregunta que faig als pares i mares és com es relacionen amb el seus propis límits. Si no em sé posar límits, difícilment sabré posar-ne. Seria el cas de les famílies permissives, on tots som amics i no hi ha normes. A l’altra banda del pèndul, trobaríem les famílies autoritàries on tot és un límit. Tant un extrem com l’altre no són bons. A més, hem de conèixer quan una criatura reacciona d’una manera i per què ho fa. És important relativitzar el “no em fa cas” o “sempre em diu no”. Hem de conèixer els fills i l’etapa concreta que està travessant.
Una darrera recomanació per als assistents…
Les persones que vinguin al taller han d’estar disposades a revisar-se, no només a escoltar. Els fills es veuen reflectits en nosaltres i és bo saber què necessiten. La llavor de caràcter es planta dels 0 als 6 anys.
