Puri Massa: “Volem retornar al Teatre El Foment d’abans, que bullia d’assajos i d’obres"

444

Puri Massa és, des de principis d’any, la nova presidenta d’El Foment Parroquial de Cultura en substitució de Pere Miró i encapçala un relleu que també s’ha produït a la resta de membres de junta. La nova màxima responsable no defuig continuar amb la programació ja existent de teatre professional, però també vol introduir noves idees. Per exemple, vol obrir El Foment a assajos i representacions per a grups artístics amateurs de Martorell i rodalies. Les inquietuds i línies mestres que vol impulsar la nova presidenta a partir d’ara queden recollides en la següent entrevista.
Presidenta, què comporta accedir a aquest càrrec?
Per mi significa tornar al teatre on vaig néixer com a artista, una professió a la que em continuo dedicant actualment. Comporta tornar a gaudir del seu escenari, de les seves butaques i també de la voluntat de portar nous aires.
Puri massa Quins seran, aquests aires nous?
Volem tornar a obrir El Foment a tots els grups i artistes de Martorell i voltants que necessitin un teatre on escenificar les seves obres. És cert que som una entitat privada que té unes despeses de local, però ho hem d’intentar i parlar-ne. Això no treu que continuarem amb la programació de teatre professional que ja existia fins ara, composada per 5 obres de teatre anuals.
Per a vostè El Foment no és un espai desconegut.
No, perquè conec al Pere Miró -de tota la vida i a més som veïns-, i també a gent que ha tingut al seu costat com la Rosa Farreras, el Jordi Mas i la Dolors Gil, entre d’altres. I respecte a l’espai, fa 28 anys vaig formar part de la primera junta de l’entitat, encara que fos només durant uns mesos.
Per què fa aquest pas cap a la presidència?
No el decideixo jo, el decideixen per mi. Un vespre de l’agost passat me’n vaig anar a sopar amb uns amics i vaig coincidir amb una persona que treballa a la regidoria de Cultura. Em va comentar que el Pere Miró feia temps que volia deixar la presidència, que no trobava relleu i que el futur de l’entitat era en perill. Em vaig dir que això no podia ser. Però no vaig tenir temps de reacció: als dos dies vaig rebre una trucada en la que em deien que els havien arribat veus del meu interès per portar El Foment. Ho vaig parlar amb el Pere, amb Cultura, amb la gent…i aquí som!
Qui l’acompanya, a la nova junta?
Són gent coneguda a nivell d’entitats: la Carol Hernández -qui porta el Drac Fa Fum dels Convents- i el seu marit Joan García, la Carmen Poyato -de la colla del Drac Fa Fum i de Caramelles- i el seu marit, el Josep Domènech -qui havia estat tècnic de llums i so d’algunes empreses del món de l’espectacle-. En total som 5 persones al capdavant i d’altres que ens acompanyen per al que necessitem, com el Martín Serrano, el Quim Parera o el Carlos Andrade.
Teatre solidari Mans MercedàriesCom encaren la nova etapa?
Amb molta il·lusió. Hi ha tres persones a la junta que no tenien res a veure amb el teatre i que hi arriben amb la intriga de veure com funcionarà. Però tenen moltes ganes de treballar en coses noves, de dedicar-hi temps i d’assumir també els mals de cap. Com que són gent que ja està ficada en l’associacionisme no els agafa res de nou.
Com és El Foment que s’han trobat?
Ens hem trobat un Foment que ja funcionava per se, amb una dinàmica de teatre professional i també d’altres grups i amb una sèrie d’activitats programades. Un espai que també té algunes mancances tècniques, que l’antiga junta vol solucionar amb molt bon tarannà per al moment del relleu.
I en què el volen transformar?
Volem anar una mica més enllà i retornar en part a aquell Foment que jo vaig descobrir amb 18 anys, un espai que bullia d’activitat, que albergava molta gent que feia teatre –sense fer distincions entre grups amateurs i professionals, ja que tothom en fa, de teatre-. Gent que tenia El Foment com a segona casa i que quasi es barallaven per disposar d’hores d’assaig. M’agradaria tornar a això, i recuperar el teatre amateur i el circuit que hi havia fa molts anys.
Serà senzill?
No, perquè als grups de teatre amateur els costa molt poder sortir a fer representacions a fora. Ja no es fan intercanvis com abans i ara s’han de pagar les sales…un grup amateur ha de pagar per actuar i a sobre hi perd diners. Per això, volem donar suport al teatre amateur, perquè de l’amateurisme en surten els grans professionals.
Mons dansa 4 De quina manera pretenen fer-ho possible?
Acollint disciplines artístiques que tinguin cabuda dalt d’un escenari i cobrint el pas intermedi entre l’amateurisme i la professionalització. En aquest punt, els artistes poden recórrer a les dependències municipals, evidentment, però necessiten d’un teatre on poder assajar, i l’únic que hi ha a Martorell és El Foment. La meva idea és un intercanvi: obrir el local a qualsevol persona o artista per assajar a canvi que després en faci representacions. Volem donar suport als nous talents i a aquells que vulguin tornar i que ens ofereixin idees i propostes.
Parlava dels horaris d’obertura d’El Foment. Seran més sovint que en l’actualitat?
Sí. La nostra intenció és que El Foment estigui actiu ben bé tots els dies de la setmana. Hi ha molta gent que no sap que al carrer de Francesc Santacana hi ha un teatre, i fins i tot alguns del Martorell de tota la vida pregunten si està tancat. I en part és perquè la porta principal té una reixa sempre baixada. Volem obrir aquesta porta a les tardes, disposar d’un horari d’atenció al públic i que la gent pugui entrar al vestíbul per informar-se de la programació i per parlar amb nosaltres. El cas és que el Foment s’obri!