Roger Alier: “l’òpera és molt més que un cantant famós, és una creació musical polièdrica”

1452

L’expert en òpera Roger Alier ha pronunciat aquest dijous una xerrada sobre la música en general i l’òpera en particular a la Biblioteca Martorell. Ha estat sota el títol Música i tu, un acte conduït pel presentador del programa de Ràdio Martorell Dando la nota Eloi García i amb l’acompanyament del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Martorell, Adolf Bargués. Amb una dilatada experiència com a crític d’òpera, Alier ha reivindicat el paper de compositors menys coneguts, ha animat el públic a consumir òpera més enllà de seguir els cantants més mediàtics i populars i ha parlat de la seva darrera publicació.

Alier ha publicat recentment el llibre Cinc cèntims d’òpera, converses d’estiu entre dos amics, junt amb el periodista Marcel Gorgori. Com ell mateix explica, “un compendi de més de mil pàgines per repassar la trajectòria més destacada dels principals autors d’òpera per ordre alfabètic”. Tot i abarcar autors de tots els temps, el crític musical reconeix que la seva època musical preferida és la compresa entre la meitat del segle XVIII i la meitat del XIX, i les obres Matrimoni Secret –Cimarossa-, Così fan tutte de Mozart i el barber de Sevilla de Rossini. Per ell, la música és “un sentiment i alhora l’única forma artística que no té una base material, i que embolcalla a l’oient”.

Òpera, elitisme i futur d’aquest gènere
El conferenciant s’ha referit també a la relació que sovint es fa entre el gènere operístic i l’elitisme: “podria ser millor i més a l’abast si no fos que el mateix públic demana superioritats i excelsituds: tothom volia sentir el Pavarotti, la Caballé i si venien al Liceu ho feien només en dies puntuals, i si no cantaven els més coneguts no hi anaven. L’òpera és una altra cosa: un contracte amb una creació musical que inclou escenografia, vestuari, actuació, maquillatge, dansa i més. És un conjunt, i la gent ha d’aprendre a apreciar això i no al fet que hi actui un senyor molt famós”.

Pel que fa a l’anàlisi actual i de futur del gènere operístic, el veterà crític musical creu que el més important és “no forçar a l’hora de promocionar l’òpera. Hem de deixar que la gent s’hi apropi d’una manera natural. De fet, la tradició operística a Catalunya no s’ha aturat en cap moment des de mitjans del segle XVIII, ni tan sols durant la Guerra Civil”.

Gran experiència en el món musical i operístic
El conferenciant té una dilatada trajectòria al voltant del món musical i, més concretament, de l’òpera, com a crític a les revistes Serra d’Or i Opera (Londres) i als diaris Avui, La Vanguàrdia i El País. Ha exercit de professor d’història de la música a la Universitat de Barcelona des de l’any 1979, ha escrit nombroses biografies i ha traduït al català llibrets d’òpera d’autors com Verdi, Cimarosa, Donizzetti, Mozart o Puccini i de cantants com Pavarotti. També és l’autor d’una guia universal de l’òpera i ha publicat llibres sobre el gran Teatre del Liceu.