El futbolista martorellenc Salva Ferrer està vivint la crisi del coronavirus a Itàlia, el país que va detectar els primers infectats a Europa i on, fins a dia d’avui, ha tingut més incidència dins el vell continent. Ferrer juga aquesta temporada a La Spezia, club que milita a la Serie B –segona divisió- i posa de relleu la incertesa del moment al país transalpí, tant a nivell general com al seu àmbit esportiu.
Salvador Ferrer i Canals és un defensa de 22 anys que va fer aquesta temporada el salt al futbol italià després de tastar la Segona Divisió de casa nostra amb el Gimnàstic de Tarragona, en la campanya anterior. Ha jugat 21 partits de 28 de Serie B amb l’equip de la Ligúria -18 d’ells com a titular-, però ara ha vist escapçada la seva progressió i la temporada, que té un futur completament incert.
El nou coronavirus va arribar a Itàlia a finals de gener, però la suspensió de tota l’activitat esportiva no es va produir fins el 9 de març. Entre aquestes dues dates s’havien ajornat alguns partits a la denominada zona vermella –el nord, especialment- i d’altres s’havien jugat a porta tancada. Ferrer relata com, després del partit al camp del Juve Stabia a porta tancada del 8 de març, el seu club va notificar que suspenia els entrenaments. Un intèrval de temps previ a l’ordre del govern i a les decisions de la Federació Italiana de Futbol en el que “les decisions les prenien els clubs, i cada club prenia la seva, i era diferent de les dels demés”.
Salva Ferrer
Ferrer es troba doncs confinat a casa, controlat pel metge del club. El seu dia a dia és fer els exercicis d’entrenament que li dictaminen i sortir a comprar. Des de la finestra, veu un paisatge ben atípic en aquesta petita ciutat costanera i portuària de prop de 100.000 habitants, a mig camí entre Gènova i Pisa: “Hi ha molt poca gent pel carrer. Sí veig passar cotxes de gent que treballa, però has de tenir un permís de feina per sortir de La Spezia”. Explica que quan els jugadors encara s’entrenaven a les instal·lacions de l’entitat, els calia aquest permís, ja que el camp d’entrenament és a les afores.
Salva Ferrer
Itàlia ha superat ja la xifra de 40.000 persones infectades i prop de 3.400 morts. Aquest fet ha contribuït a extremar la prudència a tots els nivells. Ferrer explica que, dins la plantilla, es va viure un capítol d’aïllament, per part del club, de dos jugadors amb febre i tres companys més que hi havien estat en contacte directe. “Al final, no va resultar ser coronavirus, però si arriba a ser-ho, ara estaríem tots aïllats en quarentena”.
Salva Ferrer
Situació d’incertesa a tots els nivells
El dia a dia que viu Salva Ferrer al país de la bota l’ha portat a reconèixer que “ara mateix el país no sap quines decisions prendre”. Opina que “ser els primers en alguna cosa és fotut, perquè Itàlia no pot prendre exemple de cap altre país europeu a l’hora d’actuar. Ni tampoc de la Xina, ja que aquí no s’estan prenent les mateixes mesures”.
Les mesures, ja habituals a Itàlia des de fa unes setmanes, són les mateixes que coneixem aquí des de diumenge: “No sortir de casa, anar al supermercat a comprar sol, no permetre aglomeracions de persones, que tothom estigui a un metre de distància. Aviam si amb aquestes mesures els contagis comencen a baixar, cosa que fins ara no ha passat”, reconeix el futbolista.
Salva Ferrer
La incertesa general del país també afecta la seva professió i el futur de les lligues de futbol a Itàlia, cas de la primera i de la segona divisió. També aquí l’esport italià “ha anat a cegues amb la crisi del coronavirus. Tot són especulacions, però de manera oficial no han dit res. S’està comentant que es recuperaran els partits, però no se sap quan. Ens trobem davant d’un fet excepcional i estem pendents de veure com avança”.
Salva Ferrer
A l’espera de tot plegat i des del prisma esportiu, l’equip del Salva Ferrer és cinquè classificat de la Serie B, en zona de play-off, i a tan sols 5 punts del segon classificat, el Crotone, club que marca l’ascens directe a la Serie A. Una categoria que La Spezia mai ha assolit abans. Deu jornades per acabar la competició que no se sap si es jugaran. El futbol no resta al marge d’aquesta crisi d’abast mundial.
