Tècnics municipals participen en la redacció de l’avantprojecte de les vies blaves

1173

Tècnics municipals dels ajuntaments de Martorell, Castellví de Rosanes i Sant Esteve de Sesrovires han fet una jornada de treball per elaborar l’avantprojecte de les vies blaves, que recorrerà les vores del riu Llobregat i el seus afluents Anoia i Cardener. La jornada ha estat convocat per ACNA, SL, l’empresa que està redactant l’avantprojecte de la Diputació de Barcelona, que invertirà 25 milions d’euros.

Les vores del riu Llobregat i els seus afluents Anoia i Cardener es convertiran en un gran passeig de més de 300 quilòmetres en què es podran fer excursions a peu, en bicicleta o a cavall d’aquí a quatre anys. El projecte de vies blaves gira entorn del riu Llobregat, l’únic que neix i mor a la demarcació de Barcelona. La via blava Llobregat recorrerà 186 quilòmetres de Castellar de n’Hug al Prat de Llobregat, passant per Martorell. La via blava Anoia sumarà 70 quilòmetres més.

Les vies blaves és un projecte que impulsa la Diputació de Barcelona, pioner al sud d’Europa, en la rehabilitació de les lleres del Llobregat i els seus afluents, i donar-los valor com a espais naturals. La Diputació hi invertirà 25 milions d’euros, dels quals 14 al Llobregat, 6 a l’Anoia i 5 al Cardener.

Jordi Avellaneda, tècnic de l’empresa ACNA SL, explica que “aquesta és una idea de país i que la Diputació s’ha fet seva. Se’ns demana la redacció d’una proposta de camí el més propera al riu i per això hem demanat la implicació dels ajuntaments. La jornada ha servit per concretar la possibilitat de fer rutes circulars, detectar els elements singulars del traçat, els camins fluvials i de connexió amb els nuclis habitats”.

Un projecte integrador amb el riu

En l’avantprojecte s’hi recullen les principals actuacions de millora de la vora del curs fluvial, la recuperació de camins històrics i elements patrimonials i paisatgístics, i l’accessibilitat en els espais naturals fins ara desconeguts o descuidats. L’enginyer Carles Udina, qui redacta l’avantprojecte, reconeix que “l’objectiu és complementar el Llobregat amb l’Anoia amb uns camins d’una amplada de tres metres perquè es transformin en rius nets, de convivència amb als ciutadans i que s’uniran als grans itineraris que enllacen amb els recorreguts europeus”.

Pel recorregut de l’Anoia s’han fixat una seixantena de guals. “En cada quilòmetre hi ha un canvi de marge perquè no té sentit fer dos camins per cada costat del riu. Hi ha vegetació de ribera, espedats, meandres… És un recorregut preciós”, apunta Udina.

Una part del recorregut ja està rehabilitat. Són els 50 quilòmetres que van des del pont del Diable de Martorell fins a la desembocadura del riu. El primer tinent d’alcalde i regidor de Planificació Urbanística, Medi Ambient i Habitatge de l’Ajuntament de Martorell, Adolf Bargués, assegura que “si al Llobregat s’ha pogut fer un camí paral·lel al riu que semblava impensable, ara és el torn per a l’Anoia. Aquest avantprojecte es generarà un sol camí recorrent la riba de l’Anoia, des de Martorell fins a Sant Esteve Sesrovires, pel camí de Can Abat i del camí de la Torrassa”.

Un dels objectius que persegueix Martorell és que la ciutadania deixi de viure d’esquena al riu i en gaudeixi més. Bargués ha afegit que “a Martorell tenir un riu era com tenir un abocador, una zona infravalorada. Aquest projecte és un pas més dels que tenim pensats l’equip de govern de generar guals de connectivitat en la mobilitat de les persones”.

Aquest projecte a 65 municipis de cinc comarques barcelonines on viuen més d’1,2 milions d’habitants. La Diputació pretén que sigui un atractiu per a potenciar el patrimoni cultural i industrial de la zona, ja que recórre llocs tan emblemàtics com ara Sant Benet de Bages i Montserrat, una quinzena de colònies tèxtils, tres parcs naturals, dotze espais naturals protegits i vuit espais turístics.

L’Agència Catalana de l’Aigua s’encarregarà que tot el procés sigui respectuós amb la biodiversitat i amb el paisatge de ribera. Segons fonts de la Diputació de Barcelona, a principis de l’any 2018 ha d’estar enllestit el pla director que donarà legalitat al projecte. En el primer semestre del 2019 té previst l’inici de les obres i s’enllestirien un any després.