Una única llum il·lumina l’escenari de l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural i permet veure el cartell de TIM Teatre. De cop, una veu tranquil·la i elegant trenca el silenci: parla l’esperit del TIM. Amb les seves paraules, la sala s’omple de seguida de records i vivències compartides entre moltes de les persones que són al públic, però també entre algunes que ja no hi poden ser. Han estat cinquanta anys plens de teatre i enguany podem celebrar que, afortunadament, en vindran més.
Amb aquesta escena començava, ahir dissabte, la presentació del programa que la companyia ha organitzat amb motiu del seu aniversari i que s’allargarà durant tot l’any. L’acte va servir per recordar com, el 1970, un grup d’amics va posar en marxa una companyia de teatre a Martorell, que es va estrenar als escenaris amb Pinocho (en castellà, tal com exigia l’època). I, estirant el fil de la memòria, l’auditori es va traslladar al moment daurat de TIM: l’any 1976, quan l’entitat va trepitjar el Teatre Romea amb El gat sense botes, una adaptació del martorellenc Ferran Balanza de l’obra de Charles Perrault.
En aquesta primera etapa, van ser clau persones com Lluís Garcia, Josep Díaz i Ferran Mesalles, membres fundadors de TIM. Sobre aquells anys, Garcia reconeix que van “posar el llistó molt alt” amb l’èxit d’El gat sense botes: “Vam voler superar-nos i no vam poder”, lamenta. Per aquest motiu, el grup va aturar la seva activitat durant quinze anys, tot i que els integrants es van mantenir en el món del teatre de forma individual i, transcorregut aquest temps, van voler reprendre la companyia.
Lluís Garcia i Josep Díaz, membres fundadors de TIM
Per a membres com ells, que encara avui estan implicats en l’entitat, viure el cinquantè aniversari té un valor especial. Per a Díaz, TIM ha significat poder fer allò que li ha agradat sempre, és a dir, pujar a l’escenari: “És una gran alegria i és molt emotiu poder dir que fa cinquanta anys que fem teatre i que encara tenim aquella mateixa il·lusió; els anys no són els mateixos, però la il·lusió, sí”, reconeix, amb un somriure de satisfacció.
Josep Díaz, membre fundador de TIM
Per la seva banda, Garcia -que té 75 anys i es va sumar al grup quan en tenia 25- veu aquest aniversari com una mostra del pas del temps. “Som més vells”, diu, i afegeix: “El teatre actiu ara ens costa una mica més, perquè la memòria ens falla, així que fem col·laboracions, lectures… però obres de teatre, ja no toca”, admet. És per això que emplaça la joventut a prendre el relleu de la companyia.
Lluís Garcia, membre fundador de TIM
En la mateixa línia, Mesalles també parla de “satisfacció i alegria”, alhora que reconeix que amb aquesta xifra ha pensat: “Soc molt gran, però continuo fent coses”. D’altra banda, també posa de manifest que el fet d’haver fet teatre li ha permès millorar en altres aspectes de la seva vida, com ara en l’àmbit professional.
Ferran Mesalles, membre fundador de TIM
Una companyia amb futur
Tot i que ara és moment de recordar els orígens, la companyia no s’ha quedat en el passat. L’actual president de l’entitat, Joan Beltran, en forma part des del 1999 i n’està al capdavant des del 2017. Així doncs, també l’ha vist créixer durant molts anys i per això admet que ara “és un moment feliç”. El més important, però, és que “hi ha gent jove al darrere”, de manera que des del grup tenen l’esperança de poder continuar “durant molts anys”.
Joan Beltran, president de TIM
Un exemple d’aquest relleu generacional és la Mari Carmen Lara. Es va incorporar a TIM el 2009, quan era alumna de Ferran Mesalles, el director d’aquell moment. Va començar fent petits papers, fins que es va animar a dirigir una obra i, ara, també ha fet el salt a la dramatúrgia: és l’autora i directora de l’obra que la companyia estrenarà el mes de maig. Pel que fa a l’aniversari, Lara confessa que ja fa temps que pensaven en aquesta data i que “impressiona una mica”, però ho viu amb il·lusió.
Mari Carmen Lara, membre de TIM
I, com que ja feia temps que tenien el 2020 al cap com a moment del cinquantenari, van preparar un acte de luxe, amb l’actuació de la Coral Infantil i la de la Coral Ars Nova. Sobre la celebració d’aquesta fita, el regidor de Cultura, Andreu González, considera que és molt important perquè hi ha “poques entitats que arribin a una xifra rodona que indica que han estat al peu del canó durant molts anys”. A més, recorda que ell també en va formar part durant un període molt curt i que li va servir per arrelar-se a Martorell: “El TIM és una entitat que també serveix per conèixer el territori i la població”, conclou.
Andreu González, regidor de Cultura
Amb tot, TIM Teatre celebrarà durant tot l’any aquesta efemèride, però sense perdre de vista el futur que té al davant.
