Torna Maria Barbal amb ‘A l’amic escocès’, una història d’amistat en la Guerra Civil

1274
Maria Barbal, escriptora
Maria Barbal, escriptora

L’escriptora Maria Barbal, autora de l’exitosa novel·la Pedra de tartera, torna amb A l’amic escocès (Columna), una història sobre l’amistat entre un jove del Pallars, Benet Enrich, nascut l’any 1913, i en George, un escocès de les brigades internacionals. L’autora l’ha presentat aquest dijous a la Biblioteca Martorell. L’han acompanyat la regidora de Comunicació, Cooperació i Participació, Míriam Riera, i el professor del Servei Local de Català de Martorell, Jordi Bolea.

Els dos joves protagonistes es coneixen durant la Guerra Civil espanyola -un com a voluntari internacional i l’altre obligat a anar al front- i es retrobaran més de 30 anys després. “Es projecta una història d’amistat, que no es resol fins al final de novel·la. En un moment determinat, podran mirar-se i valorar si les seves vides han estat interessants, valides, admirables i honestes”, ha dit Barbal.

El llibre detalla la vida de Benet, els seus somnis juvenils, els neguits de la professió, les ferides de la guerra, la renúncia a una aspiració artística i la seva història d’amor amb l’Elvira. “Un home que ha estat educat per valorar la cultura com un fet que el portarà a progressar i a ser una persona preparada per a la societat, amb un futur millor del què han tingut els seus pares”.

Maria Barbal, escriptora

Barbal vol “transmetre la importància de les persones corrents, que no tenen una transcendència pública però han fet una vida atenent el seu entorn, sense menysprear als qui tenien al costat i fent renúncies pels altres. Al final, aquestes persones poden ser tant o més interessants que algú que ha trencat amb els seus per seguir la seva vocació. Són dues opcions que tenim a la vida, però dels personatges corrents normalment no se’n parla”.

Maria Barbal, escriptora

L’entorn, el paisatge, és un protagonista més de la novel·la. Barbal és de Tremp i coneix les dues comarques del Pallars, el llenguatge i els seus costums. “Crec que la llengua s’ha d’adequar al màxim als personatges. Si faig parlar en primera persona algú del Pallars, que no s’ha mogut d’allà, ha de parlar en pallarès. Si és la tercera persona, que és la veu que domina la novel·la, escric un català més estàndard. La llengua s’ha d’adaptar al personatge i a l’ús que se’n fa dins el llibre”, ha comentat.

Maria Barbal, escriptora

Sobre l’autora

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera, premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985. Aquest llibre obre un cicle amb el Pallars com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). També ha publicat les narracions La mort de Teresa (1986), Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la seva darrera novel·la, En la pell de l’altre.