Desperdicis Clínics
Desperdicis Clínics

El grup de punk Desperdicis Clínics torna a reunir-se aquest dissabte, 18 de maig, per tocar a la Sala Estraperlo Club del Ritme de Badalona, a les 22.00h. La banda va néixer el 1982 i va ser la primera de hardrock-punk en fer servir el català, majoritàriament, a les seves lletres. L’entrada anticipada pel concert costa 9 euros online, a Fotoprix Martorell, a Discos Revolver i a Daily Records (Barcelona), i 12 euros a taquilla el mateix dia de l’actuació.

Les cançons dels Desperdicis Clínics parlaven del Barça, del Madrid, de l’opressió nacional de Catalunya, de l’alcohol o de les drogues. El seu primer LP, titulat Collons,  el van enregistrar l’any 1987 i va ser editat per Justine Records. Aquell mateix any, van col·laborar en el disc Barcelona Ciudad Abierta amb el tema Parmalat, que van haver de retitular Blanco de Leche per problemes amb la censura.

Durant els mesos següents, van fer la presentació del disc per tot Catalunya, compartint cartell amb bandes com Desechables, Eskorbuto, Zer Bizio? o La Polla Records. El grup es va dissoldre l’any 1987 i el 2009 van tornar als escenaris per publicar un nou CD amb els temes del primer vinil i sis temes nous.

Com recordes els inicis del grup?

Jo els dos primers anys me’ls vaig perdre. Vaig entrar al grup per substituir en Toni Cortadella, que era el bateria, va marxar a fer el servei militar. Després ja em vaig quedar i vaig estar tota la resta d’anys amb el grup. Recordo que assajàvem a El Progrés, érem molt joves, gamberros, ens ho passàvem molt bé. Era un tipus de música que ens deixava expressar les frustracions i la mala llet que portàvem a sobre.

Com era el Martorell d’aquella època? 

Estàvem en una època de trencament de tot. A la lletra de la cançó Desperdicis Clínics ens definim, dient que som l’antimoda. Estàvem en una època de crisi i la nostra sortida era el rock o el punk, en aquest cas.

En quins grups us inspiràveu?

Hi havia una barreja, perquè cadascú tenia gustos musicals diferents, però la base era el punk de tot el món. Escoltàvem més música americana o anglesa que no pas d’aquí.

Com eren les vostres lletres?

Parlàvem del món que ens envoltava. Fèiem una crítica social del que passava a prop nostre, fins i tot al nostre poble.

Vau trobar censura en aquell moment?

Vam haver de canviar el títol d’alguna cançó com la de Parmalat, patrocinador del Reial Madrid, que vam haver de titular Blanco de leche. De tota manera, hi havia més llibertat d’expressió que no pas ara. Durant la transició va haver-hi una llibertat molt grossa i s’ha anat capant mica en mica, fins a semblar que tornem a èpoques passades.

Com serà el concert de Badalona? Què heu preparat?

Toquem tot el disc Collons, el tema Fugiu de mi que vam gravar el 2009, quan ens vam reunir amb en Sopas. Temes dels Bats, el grup que vam fer després de Desperdicis Clínics, i tres o quatre temes nous. Crec que la gent trobarà una bona barreja amb cançons molt variades. Una cosa que m’agrada del grup és que no ens encasellem en una fórmula, sinó que sempre provem coses, i ens hem tornat molt més potents que no pas érem. Volem transmetre molta energia i ser una piconadora.

L’any 2016 ens va deixar en Sopas, Lluís Casanovas, a l’edat de 55 anys. Ell era el cantant del grup… Com vau rebre la notícia?

Sabíem que estava malalt. Havia tingut un parell d’atacs de cor i gairebé ja ens ho esperàvem. Ens va saber molt de greu perquè ens ho havíem passat tan bé quan érem joves i havíem fet coses tan divertides. Ens sap molt de greu tots els amics que han marxat, no només en Sopas, en Fantito (guitarra), el Cortadella (bateria), Pep Segura (baix), entre d’altres que havien passat pel grup. Per això, dedicarem aquest concert a tots els amics que no hi són.

Pots explicar alguna anècdota?

Recordo que, durant una època, els fans de Martorell muntaven autocars i marxàvem tots junts. La festa ja la portàvem a sobre. Una colla de quaranta persones amunt i avall… ens ho passàvem súper bé.

Vau tenir un èxit ascendent i també fugaç, no va durar molts anys…

Crec que la raó per la qual vam anar tan de pressa és perquè vam fer un disc, ens va fitxar una discogràfica de Barcelona, un mànager i vam començar a ser coneguts. Vam tenir sort d’estar al lloc oportú en el moment oportú, i vam ser el primer grup de punk en fer un disc en català.

Quan vindreu a tocar a Martorell?

Sé que algú està tenint converses amb algú, però encara no sé quan vindrem.