L’escriptora Gemma Lienas ha passat aquest dijous per la Biblioteca Martorell per presentar El fil invisible, novel·la valedora del 38è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana. L’obra tracta la cerca d’un secret familiar de la Segona Guerra Mundial i el paper d’una científica del segle XX, Rosalind Franklin, qui va fer possible el descobriment de l’estructura de l’ADN, tot i que la història no li va reconèixer.
La protagonista del llibre és la Júlia Coma, una jove guionista de documentals de ciència. Està escrivint-ne un sobre la descoberta de l’estructura de la doble hèlix de l’ADN, el 1953. Un fet crucial per a la genètica en el qual la científica Rosalind Franklin va jugar un paper decisiu. La seva contribució, però, mai no va ser reconeguda públicament, tal i com ha afirmat Lienas.
Gemma Lienas, autora
Mentre escriu aquest documental, “la Júlia descobrirà un secret familiar que té el seu origen a la Segona Guerra Mundial a l’Illa de Batz, al nord de la costa bretona, d’on era originària la família de la seva àvia materna”, ha dit. Li arriba per carta una invitació a la festa d’aniversari per celebrar els 100 anys de la seva besàvia, Yvonne Le Goff, a qui ella no coneix.
Gemma Lienas, autora
Per altra banda, el llibre tracte la maternitat, “ja que la protagonista se sent pressionada pel seu marit per ser mare quan ella no té clar que ho vulgui ser”, ha explicat. L’autora volia treure aquest tema a la novel·la “per parlar de la maternitat com a opció lliure i de les noves formes de viure la paternitat”. També hi són presents les relacions sentimentals, més lliures o amb infidelitats, ja que la Júlia no té una idea romàntica de l’amor.
Gemma Lienas, autora
Gemma Lienas ha publicat més de 80 títols. Ha combinat la trajectòria literària amb la política i l’activisme feminista. És autora de les novel·les El final del joc (Premi de les lletres catalanes Ramon Llull 2003), Atrapada al mirall (2007) i Un tresor amagat (2016). Contes com El gust del cafè (premi Recull de Blanes 1987) i Elvis (2016). Reculls d’articles com Rebels, ni putes ni submises (2005) i l’assaig de divulgació Vull ser puta (2006 ). També ha escrit per a públic juvenil i infantil, amb obres com Així és la vida, Carlota, El diari lila de la Carlota, El rastre brillant del cargol (2014), La venjança dels panteres negres (Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil 2015) i El llibre de les emocions (2017).
