Xavier Graset: “Les festes majors canvien, però han de mantenir l’essència de poble”

713

El periodista Xavier Graset és un dels rostres de la Festa Major 2015 a Martorell, ja que esdevindrà el seu pregoner aquest divendres 14 d’agost a les 19.30h des del balcó de la Casa de la Vila. Després d’obtenir recentment el Premi Nacional de Comunicació, el periodista de Vila-seca viu un moment de canvis professionals. Aquest setembre, tancarà una etapa de 9 anys conduint l’Oracle de Catalunya Ràdio per transportar el format tertúlia a la televisió, a les nits del Canal 3/24. Graset és, a més de periodista, un home polifacètic, que ha treballat en ràdio, televisió i premsa escrita, tant en àmbits nacionals com locals, i que també ha escrit llibres, ha fet teatre i fins i tot alguna aparició cinematogràfica.


Festa major 20-Xavier, possiblement el gran públic desconeix que de pregons n’has fet uns quants. Què en podem esperar, del d’aquest divendres?

-Els pregons són un registre que forma part també de les meves facetes comunicatives. Que te n’encarreguin un és un honor, perquè és l’arrencada, el preàmbul de la festa, i cal transmetre un missatge positiu, de les coses bones que té una Festa Major. Però és difícil, perquè costa d’encertar-lo.

-Per quin motiu?
-El del pregó és un moment en el qual la gent té ganes de començar la festa, i a més, la societat ha evolucionat molt. Abans, la Festa Major era un dia de festa únic en tot el calendari estiuenc. En canvi, ara gairebé cada cap de setmana és Festa Major. Potser per una banda, el sentit de la festa s’ha desdibuixat, tot i que l’essència de fer poble o ciutat hi segueix sent, i han de tenir un sentit de cohesió social.

-Sovint els pregoners fan aparèixer el peatge i la SEAT en els seus parlaments. Quina és la imatge amb la que Xavier Graset associa Martorell?
-A mi em ve al cap en Francesc Pujols. Sóc un gran seguidor pujolsià, i tot el que ha sabut projectar aquest personatge des de la Torre de les Hores m’atrau i m’interessa. I també el pont del Diable, curiós i singular. Jo que sóc de les terres de Tarragona, cal dir que allà també en tenim un de pont del diable, i això ens uneix. El diable ens agermana.

-Has fet pregons portes endins i portes enfora dels ajuntaments. Canvien molt?
-Canvia molt, la tensió del públic canvia. En una sala de plens, indoor, un pregó s’apropa a la conferència i et capbusses més en la història del poble. Però si el fas pregó a un balcó, outdoor, s’ha de saber buscar que el missatge sigui més sintètic, més contundent i que reclami l’atenció, perquè hi ha públic que vol començar la festa però alhora tu vols que t’escoltin. Ho podríem aplicar també als mitjans: fer ràdio és més indoor, i la tele outdoor.

-Has fet molt teatre, de rapsoda i de cantant, això fa que un pregoner tingui més recursos.
-Tot ajuda, però amb l’experiència has de saber diferenciar entre un missatge radiofònic d’un de televisiu, un pregó d’un monòleg, una conferència…al final el que volem és que se’ns escolti, i trobar els mecanismes perquè aquesta atenció no es difumini en aquest procés comunicatiu que és un pregó.

Xavier graset 3-Des d’un punt de vista profesional, has aconseguit recentment el premi Nacional de Comunicació 2015, i això coincideix amb una nova etapa al setembre.
-L’Oracle tornarà a Catalunya Ràdio, però jo faig el salt al Canal 3/24 el 7 de setembre en un programa de tertúlia que es diu Més 3/24 i que s’emetrà just després del telenotícies Nit del Toni Cruanyes, a partir de les 21.50h, aproximadament. És un producte per a qui vulgui interpretar, pels malalts de política, per a qui li agrada donar més voltes a l’actualitat del dia.

-T’hi sents més còmode, amb la tertúlia?
-És un gènere que fins fa 9 anys no havia provat. Trobo que sovint la gent es carrega amb molta facilitat les tertúlies dient que se’n fan moltes. Però jo en sóc defensor. Penso que poden ser molt enriquidores, i a més tenen un marge molt gran d’imprevist: quan cedeixes la paraula a algun dels companys, no saps cap a on anirà. Té un factor d’imprevisible, de risc, que la fa atractiva.

-Què t’aporta, aquest gènere periodístic?
-És un goig el fet d’entrar en contacte amb altra gent que té bagatge, experiència i coneixement, i oferir-lo al públic. Això ho he vist molt amb el Líquids, la criatura estiuenca de l’Oracle. M’ha satisfet poder tenir un pensador, un investigador, un antropòleg o un filòsof i poder-hi estar parlant durant gairebé 50 minuts. I de retruc jo m’acabo formant, en contacte amb gent que et fa pensar i que té idees provocatives, i això és enriquidor. I deixa’m dir que això m’ho ha deixat fer una ràdio pública. En una privada hauria estat diferent.

-Dóna sentit a la feina dels periodistes…
-Una vegada una senyora em va dir “vosaltres sou la meva universitat!” i aquest paper o idea d’escola permanent de la vida a mi em va sobtar, perquè un mateix no n’és conscient de la tasca pedagògica que podem fer els periodistes i mitjans de comunicació. Una feina de posar al dia continguts, d’oferir coneixement a través de les persones que el tenen. Som una frontissa entre els oients i els savis o la gent que en sap i que en diu la seva, i és bo que això hi sigui, i que els mitjans tinguin consciència que ho podem oferir.