Xerrada sobre l’arqueofurtivisme, delicte al patrimoni que dificulta la investigació històrica

208
Joan Carles Alay, xerrada del CEM sobre arqueofurtivisme
Joan Carles Alay, xerrada del CEM sobre arqueofurtivisme

El doctor en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, Joan-Carles Alay Rodríguez, va passar aquest dimecres per la Biblioteca Martorell per parlar de l’arqueofurtivisme. El concepte es refereix a la pràctica d’explorar, excavar i extreure materials dels jaciments arqueològics sense el permís de l’administració. La xerrada l’organitzava el Centre d’Estudis Martorellencs i el va conduir la presidenta, Rosario Navarro.

Alay defineix l’arqueofurtivisme com la pràctica de “les persones que fan intervencions arqueològiques il·legals: excavacions i prospeccions sense demanar autorització al Departament de Cultura”. En descriu dues tipologies: “els que ho fa per un lucre personal, afició de fer d’arqueòleg, voluntat d’ampliar la seva col·lecció de materials o fer recerca de la història local, de la que molts museus locals se n’han nodrit”. L’altra tipologia és més nociva “perquè actua de mala fe, amb afany de lucre, amb actuacions a necròpolis per treure peces senceres o amb un valor material que pugui anar al mercat negre”.

Joan-Carles Alay, Doctor en Arqueologia per la UB

Un mercat que ha crescut molt “amb la influència de les grans plataformes comercials per Internet, encara que hi hagi també molta falsificació”, explica el doctor en Arqueologia. Es coneix, però és poc visible: “el gran volum s’amaga darrera d’allò que coneixem com el deep net, la Internet a la que accedim a través de contrasenyes, com ara el nostre compte bancari, i sobretot el dark net o la net negra, aquella a la que s’hi ha d’entrar amb l’ús de programes especials. Aquí es produeixen els grans negocis, de peces importants”.

Joan Carles Alay i Rosario Navarro, xerrada del CEM sobre arqueofurtivisme
Joan Carles Alay i Rosario Navarro. Xerrada del CEM sobre arqueofurtivisme

Aquest fet provoca un fals registre molt important: “Hi ha molta xifra negra, molts delictes d’aquest tipus que sabem que existeixen, però que no podem quantificar perquè les estadístiques es basen en les denúncies, i hi ha molts casos que no es denuncien”.

Joan-Carles Alay, Doctor en Arqueologia per la UB

Les conseqüències d’aquesta mala praxi, per a l’arqueologia, són molt negatives. “Sigui de bona o de mala fe, el que fan aquestes persones és destruir els indicis amb què els arqueòlegs podem fer la història, perquè els treu del seu context”.

El doctor en Arqueologia de la UB creu que per combatre l’arqueofurtivisme “el primer pas és la conscienciació. Fer que tothom entengui que és un delicte, que no pot ser una afició encara que es faci de bona fe”. Demana que “quan els casos arribin als tribunals, hi hagi una proporcionalitat de la sanció. Actualment, com que no es considera un delicte d’alarma social, s’arregla amb una petita multa, que fa que el causant pugui tornar a reincidir. Les sancions han de ser proporcionals al que es fa”.

Joan-Carles Alay, Doctor en Arqueologia per la UB

Alhora, Alay clama perquè “l’administració i els operatius policials siguin més efectius a l’hora de vigilar i capturar les persones que cometen aquests delictes”.