Collell: “Cal que els infants explorin totes les intel·ligències múltiples. Els ajudarà en el futur”

281
Xerrada 'Les intel·ligències múltiples' amb Mercè Collell
Xerrada 'Les intel·ligències múltiples' amb Mercè Collell

Les intel·ligències múltiples són el fil argumental d’un grup d’activitats que ha programat la Biblioteca Martorell al llarg d’aquest 2019. El concepte d’intel·ligències múltiples defineix la personalitat i les capacitats que tenen les persones en major o menor grau, a partir d’una teoria psicològica. L’objectiu és ajudar a identificar i potenciar les aptituds naturals de cadascú i compensar les que no estan tan desenvolupades.

Ahir dilluns en va parlar la psicòloga clínica Mercè Collell, amb la conferència titulada ‘Les intel·ligències múltiples: ensenyar i aprendre en la diversitat’. Collell explica que els primers anys de vida són cabdals en l’aprenentatge, que els infants comencen desenvolupant més algunes intel·ligències que unes altres, i que cal que les tastin totes per a tenir més oportunitats de futur.

La psicòloga considera que aquesta descoberta i experimentació infantil marcarà en positiu el futur, en àmbits com ara la recerca de feina o la realització d’activitats d’oci que ens satisfan. En parla en la següent entrevista.

Mercè, per començar, què són les intel·ligències múltiples?

És un nou concepte d’intel·ligència definit pel psicòleg Howard Gardner. L’any 1983 va considerar que calibrar i valorar els infants només per la part verbal o manipulativa era empobridor. Va pensar que els humans tenim altres capacitats i va teoritzar el terme de les intel·ligències múltiples dient que no hi ha un sol tipus de capacitat, sinó un ampli ventall.

Gardner en tipifica vuit: Intel·ligència lingüístico-verbal; musical; lògico-matemàtica; espacial; corporal-cinestèsica; interpersonal; intrapersonal i naturalista. Les hem d’entendre per separat o juntes?

Totes estan relacionades i hi ha una interacció entre elles, no funcionen separadament. Hi ha infants que tenen més capacitat per una àrea o per una altra. Tal vegada, si només fem un varem i mesurem amb uns criteris massa estrets, hi ha molts infants que en quedaran fora, amb el que comporta el concepte de fracàs i de no valer, i això minva possibilitats de desenvolupament. Gardner va dir que els infants poden tenir diferents qualitats, capacitats, i que el ventall és molt més ampli.

Xerrada 'Les intel·ligències múltiples' amb Mercè Collell
Xerrada ‘Les intel·ligències múltiples’ amb Mercè Collell

Les intel·ligències múltiples les podem identificar en els adults, també?

Si, tot i que els grans en certa manera ja les han descobert, perquè en general, molts ja han escollit una feina. Però també hi ha un altre punt en el qual es manifesten aquestes capacitats: els hobbies o aficions, que són un gran ventall en què hom pot desenvolupar aspectes de creativitat personal que a la seva feina no pot acabar de resoldre.

Gardner deia que els infants acostumen a desenvolupar més algunes d’aquestes intel·ligències…

Totes estan relacionades i és molt bo que hi hagi diferents estímuls perquè el nen o nena pugui explorar i conèixer. A un infant petit li encanta moure’s, expressar-se, fer activitats a l’aire lliure, preguntar contínuament, resoldre coses… aquesta primera infància és un camp de cultiu enorme, on veiem que l’infant es decanta més per un cantó que per un altre.

I què cal fer, un cop identificada la intel·ligència o intel·ligències que sembla dominar més?

És important que es puguin treballar totes, perquè no sabem d’aquí què en sortirà: els nens són uns éssers en formació. No estan formats, no estan fets ni acabats, i per això és tan important obrir-los vies, perquè moltes vegades els ajudarà a tenir seguretat en si mateixos i de cara al futur.

I què hem de fer, els adults?

Com a adults, hem d’oferir-los oportunitats, camins, vies. La nostra feina és motivar-los, agafar aquesta curiositat infantil de quedar-se meravellats front el món, fer-los descobrir per incentivar les vies de coneixement i de creativitat. Una de les coses importants en la vida és poder fer una feina en la qual hom pugui desenvolupar les seves qualitats i capacitats. Aquest seria el gran èxit, fer alguna cosa que ens agrada. Perquè en general, els nens i nenes gaudeixen amb allò que els surt bé i es decanten cap a una sèrie de coses. Això va configurant la personalitat de l’infant i del futur adult.

Xerrada 'Les intel·ligències múltiples' amb Mercè Collell
Xerrada ‘Les intel·ligències múltiples’ amb Mercè Collell

Què passa quan detectem que els infants no se’n surten amb algunes d’aquestes intel·ligències, que els costen més?

No es pot ser especialista en tot. Però a nivell dels infants, posar sols l’èmfasi en assignatures d’escola com la llengua o les matemàtiques ens limita, en certa manera. Són importantíssimes, però un infant que no sigui bo en això pot arribar a pensar erròniament que és un fracassat, que és ‘tonto’, com abans es deia, i això sí que és quelcom limitador per a ell. Aquest infant es desmotiva, i un nen desmotivat és un nen que no atén, que no pot captar les coses de l’exterior, que no té ganes… és un cercle viciós. Per tant, és important com a mares i pares orientar-los i no encabir-los en un àmbit molt estret, perquè estem hipotecant el seu futur.

D’alguna manera, ens ve a dir que qualsevol assignatura o matèria pot ser important per a l’infant per desenvolupar les diferents intel·ligències?

Hi ha altres aspectes que es desenvolupen i que són importants, com ara la psicomotricitat, la música, la natura, la part espaial, el fet de dibuixar… el dibuix forma part del llenguatge dels infants i és molt important perquè se sentin segurs. Un nen que no se sent segur en si mateix no podrà atendre altres coses.

Abans parlava de les aficions que tenim, al marge de la nostra orientació professional. Correspondrien a una ‘segona intel·ligència múltiple’ que no teníem tan explotada?

Quantes més coses faci l’ésser humà, més ric serà. Les aficions han estat, de vegades, la gran sortida quan hom ha de guanyar-se la vida amb una feina mecànica que no l’omple. És un moment per desenvolupar capacitats, creativitat, aspectes personals, i es fa sent ‘amateur’, paraula del francès que vol dir ‘estimar’ alguna cosa. Les aficions es converteixen en una segona feina que fem per gust, per amor, per capacitat, i són una gran sortida i un gran equilibrador personal.