Els aparadors de la Vila acullen, des d’aquest dilluns, 27 nines de drap dissenyades per l’artista local Pili Pico. Totes elles representen dones pioneres que han obert nous camins i han fet contribucions notables a la història. L’exposició, anomenada ELLES a pic i pala, impulsada pel Col·lectiu Feminista i amb el suport de l’associació de comerciants Fem Vila, es podrà veure fins al 29 de març. La mostra estrena els actes del Dia Internacional de les Dones a Martorell.
Pili Pico ha fet, aquesta tarda, un itinerari explicatiu pels diferents establiments que alberguen les nines. La creadora ha reconegut que “fer la tria ha estat molt complicat”. D’entre més d’un centenar de dones pioneres, “he seleccionat les 27 que acoblen un puzle per entendre per què celebrem el dia 8 de març. Moltes d’elles no les coneixem, però han de sortir a la llum perquè són precursores dels drets de les dones”.
Pili Pico, artista
Així, trobem la costurera sindicalista Aurora Picornell; el col·lectiu de les primeres dones policies; el col·lectiu de treballadores de la fàbrica incendiada a Nova York The Triangle Shirtwaist; la primera oftalmòloga, Trinidad Arroyo; la cineasta Alice Guy; l’origen del lema ‘We can do it’; la periodista gràfica de guerra Gerda Taro; l’activista Maria Espinosa de los Monteros; la pirata Anne Bonny; Maria Sbylla, entomòloga, i Clara Zetkin, política i impulsora del moviment femení.
També hi ha Dolors Vives, pilot d’aviació; Rosa Parks, activista estatunidenca per l’equiparació de drets civils entre blancs i negres als Estats Units; Olympie de Gouges, escriptora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania l’any 1791; la infermera Florence Nightingale; el col·lectiu de dones la indústria tèxtil; l’escriptora Caterina Albert; la matemàtica Ada Lovelace; la líder del moviment sufragista britànic, Emmeline Pankhurst; la filòsofa i escriptora Mary Wolstonecraft; la pionera en entrar a La Marina, Elisa Soriano, Tapputi, perfumista considerada el primer químic; l’actiu i inventora Hedy Lamarr; el col·lectiu de les milicianes; la periodista Carmen de Burgos, o el col·lectiu de telegrafistes.
No és el primer cop que Pili Pico exposa les seves nines a Martorell; ja ho va fer el novembre passat amb la mostra Cicatrices de un corsé a El Círcol per reivindicar la dictadura dels cànons de bellesa femenins al llarg de la història. Les seves nines de tela, batejades amb el nom de Mandarines, “neixen d’un projecte molt personal”. “No tenen boca perquè les dones tenim molt a dir però, sovint, no ens deixen. Una nina de drap sempre ha estat la joguina abandonada, però aquestes donen veu a aquelles dones que, d’alguna manera, estan arraconades i necessiten dir moltes coses”, ha expressat l’artista.
Pili Pico, artista
