Karim Adduchi: “Les meves arrels martorellenques i marroquines són presents als meus dissenys”

273
Karim Adduchi
Karim Adduchi

El marroquí Karim Adduchi té 30 anys i ha estat considerat un dels joves més influents per la prestigiosa llista Forbes. Criat a Martorell, fa tres anys que es dedica al disseny de moda, tot i que aquest món ha estat molt present a la seva vida, ja que el seu pare era sastre i la seva mare modista al nord del Marroc.

Quan tenia cinc anys va venir a Martorell, sense parlar català ni castellà. Els seus dibuixos i pintures eren la manera de fer-se entendre. Adduchi va cursar els seus primers estudis a l’Escola Els Convents i a l’Institut Pompeu Fabra. A l’Escola d’Arts i Oficis de Ca l’Oller va perfeccionar la seva tècnica com a dibuixant i es va decidir per les Belles Arts en la seva etapa universitària.

Amb 22 anys, es va traslladar a Amsterdam per finalitzar la carrera, però va acabar triant el disseny de moda. Ja ha presentat tres col·leccions, on destaquen les seves arrels marroquines, però també martorellenques. Curós dels detalls, incorpora les noves tecnologies com el 3D, i combina les tradicions amb la recerca de peces útils per a les dones.

El passat mes de març va debutar en el programa oficial de la Setmana de Moda de París amb la col·lecció Maktub (destí, en àrab), una combinació d’alta costura i de prêt-à-porter femenina que, al setembre, es podrà comprar a les botigues.

Quan vas venir a Martorell?

Tenia només cinc anys i vaig marxar quan en tenia 22. Vaig créixer a Martorell i tinc molts bons records. Martorell va ser el poble que em va formar i modelar com a persona, i com el dissenyador que sóc ara.

Com recordes la teva etapa d’estudiant aquí?

Recordo que els primers anys eren molt confusos perquè no parlava ni català ni castellà. Gràcies al dibuix vaig crear el meu propi llenguatge i això em va salvar, em va donar aquesta plataforma per poder-me expressar, créixer com a persona i com a artista. Va ser un miracle que Ca l’Oller estigués allà. A Els Convents vaig aprendre a fer amics, a parlar i comunicar-me, l’educació bàsica, i a valorar els amics, la família, els horaris i les meves activitats.

Després, vas ampliar la teva formació a l’Institut Pompeu Fabra i a la Universitat de Barcelona.

Vaig fer Belles Arts a la Universitat de Barcelona i vaig marxar a Amsterdam amb la intenció d’acabar la carrera. Però, d’un dia per l’altre, vaig canviar a disseny de moda. Els meus pares eren sastres i estava en el meu ADN. De petit, la meva mare cosia a taula abans i després de dinar. El meu pare també era sastre al Marroc. Encara que jo volgués ser artista, els fils sempre em teixien en el mateix sentit, el de la moda. I això és el que ha acabat passant.

Quan comences en el món de la moda i què passa per acabar sent considerat un dels joves més influents en el món de la moda internacional per la llista Forbes?

No sé com va passar tot. Només sé que cada dia feia el que tenia al meu cor i a la meva ment, sense pensar què pensaven els altres o si tindria èxit. Era l’hora i el moment. No penso en el passat de forma nostàlgica, ni en el futur de forma pretensiosa, gaudeixo del present.

La teva moda és altament considerada. Darrerament, has desfilat a la Setmana de la Moda de París, un dels teus grans somnis. Com defineixes les teves creacions?

Crec que és una moda molt personal, no tan experimental com abans. És una moda que comporta un procés personal, emocional i molt poètic, però també tenim teles d’innovació, incloem el 3D i altres recursos. Intentem mirar en el passat per avançar cap al futur. Créixer, experimentar, no tenir por i, si en tinc, fer-la servir a favor.

Hi ha la petjada dels teus orígens en els teus dissenys?

La petjada de Martorell hi és, tot i que potser està més amagada, i la de les meves arrels marroquines també. En els meus dissenys pots veure com estava perdut amb el llenguatge, la meva nostàlgia pel sol i pels blaus, després de viure un temps al nord d’Europa… tot està allà. Les experiències viscudes per cada persona influeixen en tot el que fa. Això és el que intento ensenyar en els meus projectes, esdeveniment i classes: com convertir la teva vida en el teu llibre.

La teva família viu encara a Martorell?

Sí. Martorell sempre és casa. Jo tinc la sort de tenir-ne dues: una és Martorell i l’altra el Marroc.

Què et sembla haver estat el pregoner de la Fira de Primavera d’enguany?

N’estic molt orgullós. És un plaer per mi, mai m’ho hagués esperat. És tot un honor estar de tornada al meu poble. Vull ser un exemple i motivar els joves.