Santa Margarida tanca la campanya d’excavacions amb noves troballes paleocristianes

1221
Jornada portes obertes Santa Margarida
Jornada portes obertes Santa Margarida

El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha organitzat aquest dimecres una jornada de portes obertes a la 37a campanya d’excavacions de Santa Margarida. Durant tres setmanes, l’equip tècnic i els voluntaris han treballat al jaciment, on han arribat a detectar noves construccions de l’època Paleocristiana. El primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Sergi Corral, i la regidora de Comunicació, Cooperació i Participació, Míriam Riera, hi han assistit a la visita.

La campanya d’excavacions de Santa Margarida es desenvolupa del 9 al 27 de juliol. Hi participa una trentena de persones, entre membres del CEM i estudiants de la Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat del País Basc (UPB).

El vicepresident del CEM, Alfred Mauri, ha explicat que “estem arribant a noves edificacions de l’època Paleocristiana. El focus principal s’ha concentrat en l’aproximació a aquestes estructures, que encara no sabem quina funcionalitat tenien, però ho sabrem entre aquest any i el vinent”.

Alfred Mauri, vicepresident CEM

Durant els anys 2020 i 2021, el CEM aprofundirà en les tasques arqueològiques de la necròpolis del segle X i XI allotjada en aquest jaciment. Una oportunitat que es dona a molts pocs llocs, segons ha dit Mauri. Tots aquests projectes seran possibibles gràcies al conveni que l’entitat ha signat, recentment, amb l’Ajuntament de Martorell.

Alfred Mauri, vicepresident CEM
Jornada portes obertes Santa Margarida
Jornada portes obertes Santa Margarida

Iker Mesa, alumne d’Arqueologia de la Universitat del País Basc, fa quatre anys que visita Martorell per participar d’aquesta campanya d’excavacions. “La meva experiència ha estat molt bona perquè he après bastant i tot és força didàctic. L’arqueologia que tu veus a la carrera no és la mateixa que trobes al camp”.

Iker Mesa, estudiant UPB

L’estudiant d’Arqueologia de la UAB, Núria Flores, és el primer any que hi participa i ha coincidit en què “per molt que estudiïs a la universitat, mai aprens el què pots aprendre en un jaciment. Encara que les universitats ens donin oportunitats de fer pràctiques, venir tot un estiu aquí és molt diferent”.

Núria Flores, estudiant UAB

“M’ha agradat molt perquè mai havia estat en un jaciment i tenia molta curiositat per saber com era i com s’hi treballa. La feina és dura, però amb els companys es fa molt més amena. És una experiència que vull repetir l’any vinent”, ha comentat Sonia Medina, estudiant d’Història de la UB.

Sonia Medina, estudiant UB
Reproducció Sant Genís (Jaume Amat)
Reproducció Sant Genís (Jaume Amat)

Recordant Jaume Amat

Durant la jornada de portes obertes, s’ha recordat la figura del martorellenc Jaume Amat, mort ara fa 15 anys. Va ser promotor de la formació del CEM, entitat de la qual va ser president des de la seva fundació el 1972. Sempre preocupat per la conservació i la divulgació del patrimoni, va realitzar nombrosos dibuixos reconstruint indrets de Martorell en èpoques passades. El CEM ha exhibit a Santa Margarida una maqueta d’Amat que recrea l’església de Sant Genís de Rocafort, i que es custodia al Museus Municipal Vicenç Ros.

Alfred Mauri, vicepresident CEM

Visita del CEM a Sant Genís de Rocafort

Excavacions a Sant Genís

Precisament, el CEM ha duplicat les excavacions aquest estiu i ha dut a terme tasques arqueològiques al Sant Genís de Rocafort, per primera vegada. Del 25 de juny al 6 de juliol, un equip de 12 persones va investigar el subsol del monestir, que data de 1042. Hi van trobar noves tombes al costat de les enclastades a la paret de la construcció i les bases d’unes columnes que refermen la idea que en l’edificació hi va haver un petit claustre amb les tombes dels fundadors del monestir, els Castellvell.

A l’interior del monestir van treballar la nau, el cor i el presbiteri. A la nau hi van sortir restes de ceràmica, d’animals i també humanes. Aquesta troballa podria refermar la hipòtesi de la preexistència d’alguna edificació abans que els Castellvell fessin erigir el priorat allà. També van localitzar elements que podrien fer pensar que a sota hi hauria una parròquia del segle V o VI i un ermitori.